MOLT D'ANYS!!

En aquestes dates tant assenyalades una va fer recapitulació del que ha donat de si l'any que està apunt d'acabar i a la conclusió que arriba una és que encara me les he arreglat prou bé per sobreviure un any més entre la uni, el cole fent de monitora i en la meva vida social en general

Potser el més fotut de tot és el tirar-se les vacances tancades en una biblioteca estudiant per exàmens que comencen dia 7 de gener (només escriure-ho em venen ganes de plorar...)

Aprofito el descans en una sessió maratoniana a la biblio del campus nord per desitjar-vos a tots (els que conegui xk sinó seria hipocresia al 100%) que passeu unes molt bones festes en particular i vacances en general. Que desconecteu de al rutina, us trobeu amb la familia, amics i gent que voleu tenir aprop vostre i passar-ho d'allò més bé menjant i xerrant en les llargues "sobretaules" del dinar que duren fins el sopar (i les del sopar ja ni te cuento...) i també desitjo que un bon 2009 i que els reis i Papa Noël us duguin moltes coses!!

Jo he de tornar a l'estudi però us deixo amb una nadala perquè us empapeu d'esperit nadalenc
A cuidarse més que mai!!

Com aconseguir una ciutat per tu¿?

Molt fàcil.
Per tenir la ciutat per tu soleta l'únic que ha de passar és que hi hagi un partit de futbol que paralitzi la ciutat. I si això li sumes una miqueta de fred i pluja el resultat són tots els carrers per tu.

Com haurem pogut deduir ahir no vaig estar massa pel partit de futbol. Vaig aprofitar la tarda per fer una mica de feina i kedar per anar a prendre alguna cosa amb una amiga (una excusa com qualsevol altre per veure'ns i xerrar una estona)

La màgia de la nit va venir després quan ens vam despedir. Per tornar a casa tenia 2 opcions: o agafar el metro que tenia una parada allà mateix i fer tota la línia (per que no sigui de barcelona ho traduiré en pujar a un metro i tirarti mitja hora de rellotge) o caminar uns 15 minuts per agafar un altre metro pero amb la diferència que amb aquest només serien 3 parades.

Vaig decidir caminar una mica. Deurien ser les 10:30 de la nit quan vaig començar la passajada. Plovia pero jo no tenia fred perquè m'havia begut una cervesa i una de les mil rareses del meu cos es que si bec alguna beguda alcoholica no em pregunteu perquè pero no tinc fred.

Així que vaig anar tirant per una ciutat deserta però sabia que no em podria passar res perquè només eren les 10 de la nit i tothom estava reunit amb el gran partit. Bé, tothom tothom no ja que durant el trajecte em vaig anar trobant en reduits grups de gent que feia el mateix que jo. Curiosament aquests grups no superaven les 2 persones i tot eren dones. Misteris de la societat que no sé si arribaré a entendre mai.

El que em quedo d'aquesta nit passada és al molt bona conversa que vaig tenir i la sensació de tenir una ciutat a la meva entera disposició. Ara entenc perquè hi ha gent que creu amb la màgia del futbol

A cuidarse!!

A poques hores d'un inici

Aquesta tarda sense anar més lluny comença la meva carrera musical.
Dit així sona molt bèstia però ja us asseguro jo que no ho és tant. Tot ve perquè aquesta tarda tinc el primer concert de la coral on fa pocs mesos que hi estic.

L'excusa del concert (si es que n'hi ha d'haver alguna) és la celebració del dia internacional del voluntariat. Bàsicament el concert em servirà de toma de contacte encara que hi vaig amb més por que altre cosa ja que fa només dos mesos que vaig començar a assajar les cançons cantarem avui. Espero que sigui el primer de molts concert perquè de moment m'agrada bastant

Aquí es despedeix un flam.

A cuidarse!!

Preparant les festes

No us emocioneu. Quan dic preparant les festes em refereixo a les de Nadal, no la que us pegareu aquest cap de setmana de 3 fantàstics dies.

I esque només queden 4 setmanetes per Nadal i a la meva habitació hi comença a haver-hi esperit nadalenc en forma d'ossito i xocolatines.

Les xocolatines formen part del calendari d'advent. (calendari d'advent = cartolina amb 24 tapes darrera de cada tapa hi ha una xocolatina i cada dia t'has de menjar la que toca (van enumerades) fins que arribis al dia 24 de desembre (fum fum fum))

L'ossito és un obsequi de la meva àvia que l'altre dia va passar per davant d'una tenda i va arrassar amb adornos nadalencs i els va repartir per tothom

Ossito i xocolatines m'ajudaran a encarar les últimes setmanetes que em queden de classe abans de tancar-me a casa estudiant pels exàmens de gener.... Qui va tenir la genial idea de posar-ne un dia 7 de gener i 2 dia 9 s'hi va lluir

Així que com que no podré disfrutar del Nadal amb tota la seva essència el disfruto poquet a poquet des de ja mateix.

Us deixo amb el calendari i l'ossito!!
A cuidarse!!

No tan bueno

Cargaré con todo el peso en mi espalda

a empezar de cero otra vez
Abrir la puerta
que entre el que quiera entrar
no pensaré en nada más.
Cargaré con todo el peso en mi espalda
mentiré si me preguntan que tal
y de alguna manera pensaré que no era
tan bueno el final

Y me quedo en tierra firme
agitando mi pañuelo
pero es raro echar a andar
sin pensar en nada más
solamente caminar.

Es nota que estic de diumenge a la nit¿?

Becker Canta

Jo sé quin es el propòsit dels teus sospirs
Jo conec la causa de la teva secreta angoixa
i te'n rius, algun dia sabràs princesa el per què

Jo sé quan tu somies i què en somnis veus
En un llibre puc llegir el que em calles
i te'n rius, algun dia sabràs princesa el per què

I els sospirs són vent i van al vent
Les llàgrimes són aigua i van al mar
però quan l'amor s'oblida saps amic meu a on va?

Jo sé per què rius i plores al mateix temps
Jo entro en els misteris del que la teva ànima sent
i te'n rius, algun dia sabràs princesa el per què

Doncs mentre que tu sents molt, res no en saps
I jo que no sento ja, tot ho sé

Ella... ella és un somni
Ella... ella és un impossible
Ella... ella és fantasma de boira i llum
incorpòria tangible ella no podria estimar-lo

Doncs mentre que tu sents molt, res no en saps
i jo que no sento ja, tot ho sé

Els sospirs són vent i van al vent
Les llàgrimes són aigua i van al mar
Però quan l'amor s'oblida saps amic meu a on va?
Ho saps amic meu a on va?

Cançó de Living

A cuidarse!

Paranoia de diumenge

Si hi ha un dia de la setmana amb una predisposició a preguntes sense resposta aquest és el diumenge. I si m'apures crec que la tarda-nit és l'estona on aquest tipus de paranoies arriben al seu màxim.

Fa pocs minuts se'm ha passat una d'aquestes apassionants preguntes i aqui va:
Què cony faig estudiant telecomunicacions si odio estudiar assignatures com xarxes de telecomunicació i telemàtica o qualsevol assignatura que comenci pel nom "comunicacions" ja sigui analògiques, digitals o audiovisuals?!?!

Em fa molta por fer-me aquesta pregunta a aquestes altures de la peli (portant 3 anys ficada en aquesta carrera) pero la realitat és aquesta. No sé perquè estudio el que estudio.
Considerava normal que a primer hi hagués alguna assignatura (per no dir gairebé totes) que em motivessin gaire però ara hauria de començar a canviar aquest sentiment i ja us dic jo que ha augmentat.

De fet, ara que hi penso ja vaig triar la carrera com la que menys em desagradava però mai vaig arribar a imaginar (i mira que si el dia té 24 hores em passo 23 imaginant parides una darrera l'altre) que havent passat l'equador de la carrera em sentiria així.

Però per altre banda estic molt contenta d'haver escollit aquest carrera per la gent i ambient que hi he trobat.

No fa falta que us digui que estic una miqueta perduda.
Espero que les vostres paranoies de diumenge siguin menys espesses. A cuidarse!

P.D.: us deixo uns minuts musicals perquè reflexioneu la parrafada que acabo de deixar anar o simplement per disfrutar-la sense pensar en res que per algo és diumenge

psindrome post-estudi

Després de portar una bona temporada pendent de parcials i estudis (no entrarem en com han anat per si de cas) toca celebrar que s'ha acabat

I no es pot celebrar de qualsevol manera.

Si vaig acabar examens dijous el divendres ja estava sortint de festa per Barcelona amb els que acabaven de sortir de fer l'examen d'acústica. El detall amb el que encara ara estic flipant és que vam trobar lloc per sopar 30 persones sense reservar. God save els restaurant chinos.

La jornada es va allargar fins les 6 i a les 7 del matí m'aixecava per anar a treballar al cole de 8 a 12. Vaig dedicar la resta del dissabte per recuperar hores de son. El plan del diumenge va ser light, vaig kedar per esmorzar amb una noia que feia 4 anys que no veia i gràcies al Facebook vam recuperar el contacte.

I aquesta setmana ha tocat la moustache party. Dijous ens vam reunir uns quants de la uni amb un únic requisit: tothom havia de portar bigoti; ells ho tenien més facil que nosaltres però gràcies a déu una tenda de disfreces va donar solució al nostre problema.

Després vam aprofitar la ben entesa per sortir per zona hermètica de Sabadell. Lloc on mai hi havia anat i per ser la primera exepriència em va encantar.

Després d'aquesta parrafada us deixo amb 2 fotos que he trobat pel facebook a l'espera d'aconseguir-ne més

A cuidarse!

Entre estudi i estudi (2a part)

Entre estudi i estudi què millor que una cançó que a mi m'aporta calma al mateix temps que bon rollo



Cançó: la première fois
Grup: Tryo

No fa falta dominar el francès per disfrutar-la

Si teniu temps us aconsello passejar-vos per youtube i investigar una miqueta més pel vostre compte.

A cuidarse!!

THE CASTANYATE

Si si heu llegit bé aquesta nit ni castanyada ni Halloween...
Aquesta nit és THE CASTANYATE (pels que no domineu l'anglès es pronuncia o millor dit, ho pronuncio "de castañeit")

La paranoia ha vingut com a resultat de la terapia post-examens que m'he pegat. La terapia ha consistit en anar a pendre algo per celebrar que ja he passat l'equador dels parcials. I després ja relaxada arribo a casa i què em trobo? pos una imagen val més que mil paraules:

PAPAM!!!!
Una safata de panallets m'estava esperant! panallets caseros obviament (una mica chamuscats pero no passa res) de pinyons, coco i membrillo. Flipalo la varietat que tinc
I per si fos poc demà arriben els moniatos al forn.
Amb aquest temps què millor que panallets i moniatos per oblidar durant un ratet que estic d'examens.


Però no patiu per mi; si he pogut fer 2 examens amb 6 hores puc fer 2 examens en una setmana.
Està tot controlat (o almenys ara m'ho sembla)

Me'n vaig a disfrutar de la CASTANYATE en la seva escència, jeje
A cuidarse!!

Entre estudi i estudi

M'he passejat per internet en busca d'algo per posar per aqui i he trobat 2 tires que molt proximes a mi aquestes setmanes.

Us deixo amb elles. A disfrutar-les

Qui fos tigre...

tornen les pelis!!

Eis!
ja torno amb una pel·lícula sota el braç
Millor dit amb unes quantes pelis perquè us vull parlar de "los hermanos Marx".

Per que no els conegui aqui ve un petit tast:

los hermanos Marx eren 5:Leonard (Chico), Adolph (Harpo), Julius (Groucho), Milton (Gummo), y Herbert (Zeppo) però els més famosos són Groucho Harpo (el mut) i Chico.

Les pelis amb més renom que van fer són: "una noche en la ópera", "sopa de ganso", "un día en las carreras", "una noche en Casablanca" i "los hermanos Marx en el Oeste"

Personalment em quedo amb:
l'escena del camarot d'"una noche en la ópera" (foto)
la firma del contracte de la mateixa peli (la parte contratante de la primera parte...)
aposta a les carreres de cavalls a "un día en las carreras"
l'escena de l'estació de tren en "los hermanos marx en el oeste"


Us deixo entretinguts!
A ciudarse!!

Correbars 2a part

Després de barallar-me amb el mobil, l'ordinador i internet he aconseguit pujar un video que vaig fer del correbars.
No us emocioneu només dura un minut pero estic bastant orgullosa de la qualitat




A ciudarse!

Correbars power

Avui diumenge dia de tranquilitat per recuperar forces que ahir vaig anar desperdigant per tot el barri de les corts.

Us poso en context. Aquest cap de setmana han estat les festes del barri de les Corts i una de les cosetes varies que feien era un correbars amb el seu posterior concertillu.


Pels qui no tingueu cultura tabalera aquí ve una breu definició de què és un correbars. Consisteix en ajuntar unes quantes colles de tabalers (foto) que fan un recorregut per una serie de bars del barri. Al arribar a cada bar es fa una parada tècnica a fi de que tot bitxo vivent que hagi comprat uns preciosos tiquets pilli una cervesa per agafar energia fins arribar al següent bar. La ruta es amenitzada per els propis tabalers amb els seus ritmes. L'ambientillo que s'acaba fent és brutal tothom ballant i bebent.




La vetllada et surt al mòdic preu de 10 euritos amb els quals t'endus un record en forma de una camiseta (foto de la dreta) i les 7 birres que et vas fotent al llarg del correbars.

Després de la passajadeta i quan et pensaves que ja torna la calma i serenitat arriba l'hora dels concerts i és allà on et comences a trobar a tot déu xk havia sentit que hi havia un concert gratis i s'hi ha tirat de cap.

El punt groc de la foto és una pegatina de la felicitat (alias gomet groc) que em van regalar durant el concert i guardaré amb molt de carinyo

A ciudarse!

Dia complicat

Ja he començat el dia fatal.

M'he adormit, he anat a pillar el tren per anar a la uni i m'he trobat amb que els trens no anaven. Espera't mitja hora per anar a un tren com una puta sardina i no t'intentis seure fins passat Sant Cugat.

Després arriba a la uni, diga-li al profe que vens tard per culpa del tren i el tio que no et creu i se li enrefot però la cara de mala llet ja te la fet. (puto morros!)

A tot això se li ha de sumar el fantàstic temps que fa i que m'he tirat tot el dia amb mal estar general. Fes totes les classes que tocaven i torna a casa per seguir fent feina.

Al arribar a casa no he pogut més i he hagut de fer una teràpia de Nutella, terapia que des d'aquí recomano al 200% en aquests casos.
Que què és la teràpia Nutella? Molt fàcil. S'agafa una magdalena o 2 (depenent de lo fet merda que estiguis (avui han tocat 2)), un pot de nutella i un ganivet.

Procediment: fer una capa de nutella i et menges aquest tros i així vas repetint fins que t'acabes la magdalena


Ara amb energies renovades crec que puc intentar de fer algo de profit.
A cuidarse!

Cap de setmana mogudet

Cap de setmana llarg i dur

Dissabte havia de fer cangurs de 2 nens de 3 i 5 anys durant tot el dia.
Per qui no ho sàpiga cangur tot el dia equival a pelis tot el dia, per ser exactes les pelis van ser:
Los increíbles, lunny tunes (2 DVD's), los lunnis karaoke i un apassionant capítol de "la abeja maya"

Vaig sortir d'aquella casa amb el cap fet un bombo i una miqueta menys pobre del que havia entrat perquè enganyar-se
Per desintoxicar-me de tant nen i tant dibuix animat vaig optar per la opció de sopar de tapes amb molt bona companyia i anar a veure Vicky, Cristina, Barcelona en versió original

I si dissabte no fas res de la uni ho toca fer diumenge. Per ser més exactes un projecte on s'havia de putinejar a més no poder uns arxius que se suposaven que eren de so i fer que realment allà sonés algo decent.

M'he tirat tot el matí encallada amb la merda projecte fins que he claudicat i he anat a dinar amb la familia fora. A la tarda i després d'un fantàstic poleo-menta ho he començat a veure tot més clar i poc a poc s'ha anat treient el projecte. Un cop el tenia mig enllestit he decidit que el millor que podia fer era na a pendre algo per distreure'm. Quan he tornat a casa m'he sentit inspirada per acabar el projecte i contra tot pronostic L'HE ACABAT

us deixo amb una cançó que a mi personalment m'anima bastant i aixi encara la setmana com ha de ser:


a ciudarse!

Dia llarg

Mati i tarda a la uni
mati estudiant i la tarda... pos anant a les classes a pillar més apunts per si em sobrava algo de temps

En menys d'un mes tenim els parcials i només de pensaro ja em poso de mala llet

Aixi que tornanat cap a Barcelona he decidit pendre'm un descans i nar a fer una volta per l'FNAC a veure què trobava

I la volta ha estat profitosa. Uns auriculars per ma germana, un ratolí pel portatil i una peliculeta i un cd més per la col·lecció.

La peli que feia molt de temps que hi anava darrera i crec que la coneixeu: "Los edukadores"
I un CD (doble) que no estaria malament que sapiguessiu quin es: "Stop the clocks" de OASIS

Grup que he escoltat desde fa anys pero que fins ara mai havia comprat cap CD pero per tot hi ha una primera vegada

Me'n vaig a dormir que demà m'espera un dia molt semblant al d'avui (exceptuant les compres)

Us deixo amb una cançó del CD
Disfruteu-la i a cuidarse

"Dura" rutina

I esque ja es diu que la vida de l'estudiant és dura però fins que no la vius tu mateix no t'arribes a fer una idea.

Un exemple? Ahir mateix. Gràcies a no-se-qui tenim classes el divendres de 12 del migdia a 9 de la nit nonstop (si no contem l'hora que ens deixen per dinar).
Fa només 2 setmanetes que hem començat pero d'aquí un mes ja comencen els exàmens i els projectes i treballets obviament ja els tenim a sobre

Pero tot té les seves 2 cares i tal i com dic una cosa he de dir una altre. La vida de l'estudiant també té els seus entreteniments.
Exemples?

Aquest dijous vaig anar a un sopar del cole on vaig fer primària. Gent que coneixes desde que eres peque i que tornes a veure després d'un munt d'anys amb vides completament diferents els uns dels altres. Una experiència recomanable al 100%.

Avui piro al poble que estan de festa major i fan concerts gratis (si no plou) pero anar-hi sola es molt aborrit. Què millor que anar-hi amb alguns amics (foto + Raul). El plan no està gens malament: esta a caseta na a fer unes canyes al bar i despres si no plou concert i si plou a caseta també s'hi esta molt bé jugant a cartes.




Us deixo amb un video del grup que ve: SE ATORMENTA UNA VECINA (sisi heu llegit bé)

Poc a explicar

Amb poques ganes d'escriure algo i sense poder-ho fer amb molt de sentit aqui va una recomenació de música:

MIKA

Conegut sobretot per la seva cançó Grace Kelly pero he descobert la resta del disc (el seu primer) i m'he trobat amb unes cançons divertides i energètiques que és, justament, el que necessito ara per ara.



La cançó que va a continuació és només una petita mostra de que hi ha MIKA més lluny de la Grace Kelly i del "Relax, take it easy"


La única cançó que no puc tragar i no es culpa seva pobret es Lollipop. El motiu es el video que ve a continuacio.
Projecte que em van fer fer a la uni: dissenya i fes en realitat virtual la il·luminació d'un escenari on hi sona aquesta cançó. Escolta la cançoneta tantes vegades com la vam arribar a patir no es sa per ningú. Aqui hi ha el resultat:

Al mal timpo buen monologo

Aprofitant la ben entesa de que queden pocs dies de vacances i ens entra una mandra barrejada amb mal rollo per tornar a la rutina vull explicar-vos un dels mètodes que tinc per alegrar-me una mica en aquests temps "tan difícils".

I aquest mètode no és cap altre que escoltar o llegir un bon monòleg d'humor. Aquests dies m'ha donat pels monolegs de Luis Piedrahita.

Luis Piedrahita pels que no el conegueu dir-vos que es presenta com "rey de las cosas pequeñas y pricipe de las medianas". Gran part dels seus monòlegs tenen com a protagonista doncs això, objectes petits com ara coixins, butxaques, mosques, timbres, ulleres de bucejar o els gots de Nocilla entre altres coses. Aquesta és la seva especialitat però també ens il·lumina sobre temes com ara la puntualitat, els colors o els diumenges.

A continuació teniu la seva primera perla: monòleg de les caixes de bombons



Pel que estigui interessat amb la seva obra dir que té uns quants llibres al mercat. L'últim l'ha fet en edició acuàtica per llegir-lo tranquilament tot banynant-te



Però ell va més enllà dels monòlegs, la seva faceta de guionista ha arribat fins al cinema amb una codirecció de la pel·lícula "La habitación de Fermat" junt a Rogrigo Sopeña o de guionista del programa "El Hormiguero" de Cuatro on també surt amb els seus monolegs.




I per si fos poc i tingués alguna estona lliure la mata amb la seva afició de mag fent jocs de mans sobretot amb monedes o cartes. I para muestra un botón: us deixo amb aquest video



Petit consell: no intenteu fer això vosaltres, si més no, no ho proveu amb les vostres monedes o bitllets

Un any més

Wenas!

Com que aquesta setmaneta no ha tingut res d'especial aprofitaré l'ocasió per parlar de com vaig celebrar el meu cumple.
Ja farà més d'una setmana que soc una "veinteañera". Fins ara no he tingut cap fotografia per il·lustrar-ho però he aconseguit 2 fotos del pastis que em va fer la meva family. Com que estavem bastant aïllats va ser complicat acoseguir un pastís propiament dit sobretot si li sumem els meus gustos un tant particuars dels pastissos. Trobar un pastís sense RES de chocolata és molt complicat.

Aquí hi ha el resultat:

No és per res però el braç de gitano de llimona estava bonísim


I aquí ve la flipada de turno:

Encara que no us ho cregueu aquestes espelmes i les que hi ha a la foto del pastís són les mateixes.
Que què ha passat? Doncs, que no vaig apagar les veles suficientment ràpid

Ala genteta! a Disfrutar el que queda d'estiu que això ja s'acaba!!

Després d'un mes de sequia

Hola de nou!
Dilluns dia 1 de setembre toca tornar a començar. Però amb la calma, sense estrés post-vacacional ni coses rares.

Començaré explicant el meu últim més. Com s'ha pogut comprovar ha estat un mes on he abandonat internet en general i el blog en particular.

A Mallorca m'hi vaig estar fins el 16 (crec). Després vaig anar amb molt bona companyia fins Laguardia a passar 4 dies. Per qui no conegui Laguardia dir que es troba al País Vasc tocant a la Rioja. L'objectiu del viatge va ser adentrar-me al fabulós món del vi (tinto de rioja, es clar) i tornar a visitar Euskadi, especialment San Sebastián.

És una debilitat que tinc. Tot el nord m'agrada però Donostia s'endú la palma. Encara no sé per què, potser per la concha, per l'espectacle que t'ofereixen tots aquells valents que van a fer surf quan la mar els ho permet o potser pels carrers del casc antic on a tot arreu pots trobar un bar amb uns bons pintoxs, tapas o racions acompanyades amb una copeta de vi o cervesa. Va estar molt i molt bé.

A la tornada vaig fer parada a Vallgorguina on m'hi vaig passar el que quedava de mes on vaig estrenar els meus 20 anyets.

I ara un altre cop a Barcelona. Aprofitaré les 2 setmanetes de vida que em queden per anar al cine a veure alguna que altre peli (aquest estiu nomes hi he anat 1 cop i no pot ser), una passejadeta per la platja o una visita al gimnàs que el tinc molt abandonat pobret.

Us deixo amb unes quantes fotografies del viatge!

A cuidarse!

Relax

Suposo que avui, divendres dia 1 d'agost la majoria (per no dir el 99,9% de gent) deu estar de vacances o sinó està a les portes d'un cap de setmana que això sempre alegra a tothom.

Aquests dies es poden caracteritzar per la monotonia de no fer gaire res apart de descansar i estar amb la familia.
Però ahir vaig trencar amb aquesta rutina. Vaig agafar la bici de la meva germana i em va donar per anar passeig marítim enllà.
Vaig anar desde el port de Palma fins a s'Arenal (per qui conegui la zona), el que li soni a xino li tradueixo. Van ser uns 13 kilometres d'anada amb els respectius de tornada anant per un carril bici que voreja la costa en tot moment. Amb el mòbil vaig fer unes fotos:

La sensació va ser brutal: airet de mar durant tot el recorregut, el que ja no picava i totes aquestes vistes per davant... senzillament preciós

Quan vaig arribar a casa ja era fosc però la fresca "brillaba por su ausencia" així que vaig decidir que el millor per acabar aquesta jornada seria anar a banyar-me a la piscina.

Un moment per recordar. La piscina no estava il·luminada i al principi semblava que em banyés a una piscina de tinta o en una de "blandiblu" així com s'hi reflexava la llum.
Tinc la sort que al estar davant del port marítim no hi ha "gaire" contaminació lumínica ni cap edifici al voltant i vaig poder admirar les estrelles mentre feia el mort a l'aigua.

Pels que estigueu de vacances espero que us vagi bé i pels que no em sap greu haver-vos refregat per la cara les meves però ho necessitava.

A cuidarse!
Ens veiem!

Aquesta recomenació és una mica especial, però com a l'estiu no hi ha res del tot normal pos ahi va:

Suposo que tots coneixeu la trilogia del senyor dels anells, doncs bé, tot bon mallorquí sap de l'existència d'una versió alternativa adaptada a la seva cultura.

SA COMUNITAT DEN PANERETA!

Pels que no estigueu acostumats al mallorquí suposo que us costarà una mica de seguir però ja us dic jo que val la pena.

Ja s'han estrenat les 2 primeres entregues ja estan al mercat (pirata però mercat al cap i a la fi).

Us deixo amb els 2 trailers a continuació. Si algu es queda amb ganes i no troba les pel·lícules per enlloc que m'ho digui i ja mirarem què s'hi pot fer.

Sa comunitat den panereta:



Es dos caires:



A ciudarse!!

Benvinguts al CAOS!!

Ho he aconseguit!!
Tinc internet! I es que m'encanta tenir uns veïns amb internet sense fils i sense seguretat, jejeje

Primers dies a Palma: fent xerradetes amb la family. Bàsicament amb la meva àvia i ma mare a casa després de sopar. Ahir se'ns hi van fer les 3 del matí com unas campeonas.

I que si una volteta per Palma City, que si una cerveceta i unes patatetes i rodejades de polis.

Mooooooooooooooooolta poli. Es lo que té viure a 200 metres de la residència del rei.
Cada pas que fas hi ha un poli que et mira malament si portes una camiseta negra i no es conya ja us ensenyare fotos.

Pero per fotos la que ve a continuació. Foto real no ha passat per cap photoshop ni res que se li assembli es pa 100% real i 100% mallorquí. I tu Mireia et queixaves del pa d'Alicant? Flipa i flota amb aquest:



Jo i els 1000 polis que hi ha per aqui ens despedim fins la propera.
A cuidarse!

Rumbo a Palma

Ja sé que fa poc que estic a Barcelona però avui ja torno a pirar. Aquest cop no es ni per plaer ni per currar sinó per motius familiars.

Toca anara a veure la family que fa mig any que no veig i per sort o per desgracia estan a Mallorca. Això vol dir que servidora aquesta nit agafarà un barco (mira que intento dir vaixell pero no m'agraa gens aquesta paraula) i dema a les 6 del matí (ho se és una hora mortal pero què hi puc fer...) arribo a la terra de les ensaimades i sobrassades!!

He de dir que aquest és el viatge més tranquil de tot l'estiu. Relax total durant 4 setmanetes

Intentaré fer actualitzacions pero no prometo res per què la internet allà és molt precària. He de resar perquè el veí de dalt encara no hagi posat cap contrasenya a la seva connexió

Us deixo amb una foto que m'ha encantat de la catedral de Palma de nit

A ciudarse!!!

Una de paranoies

Títol original: The butterfly effect
Any: 2004
Directors: J. Macye Gruber i Eric Bress
Actors principals: Ashton Kutcher (Evan), Amy Smart (Kayleigh), Elden Henson (Lenny), William Lee Scott (Tommy), Melora Walters (Andrea)






Evan Treborn ha perdut la noció del temps. Moments crucials de la seva vida han desaparegut en l'oblit. La seva infància ha estat marcada per uns esdeveniments aterradors que no pot recordar. Només té el fantasma dels records i les vides trencades dels seus amics (Kayleigh, Lenny i Tommy)

Durant tota la seva infància Evan ha escrit un diari amb tots els detalls de la seva vida cotidiana. Quan Evan està a la universitat decideix llegir un dels diaris i de cop es trasllada al passat. El seu objectiu és aprofitar aquests viatges al temps per millorar la seva infància i la dels seus amics.

Trailer:

De vuelta!! (otra vez)

Ja torno a ser aquí!!!

La veritat és que vaig tornar el 8 però no he actualitzat fins ara primer per motius de primera necessitat (recuperar la son perduda a les colònies) i després per feinetes que he anat fent i ho anat posposant fins ara.

El titular de les colònies podria ser: "Mogudetes però podrien haver estat pitjor (moooooolt pitjor)
Coses bones: estar amb els nens que sempre et donen una visió de qualsevol cosa diferent a la que tens tu, no gosaria dir-li innocència perquè sospito que aquests la van perdre ja fa molt. Anar casi cada dia a la piscina del poble, i quan no hi vam anar vam fer una excursió remuntant un riu 100% recomanable

Coses dolentes: al arribar tenia les cames fetes un mapa; una rascada al genoll esquerra i unes 60 picades entre les 2 cames. No exagero, ja m'agradaria pero no. i les preciositats de la natura que ho van fer creiem que són puces de fusta. Vam arribar a aquesta conclusió perquè només em picaven al menjador de la casa i totes les picades anaven en files de 3. Però el pitjor va ser perdre's el partit del segle: Federer vs. Nadal, la final de Wimbledon; el partido del siglo i jo mentre el feien estava primer a la piscina (sense bar amb tele per veure-ho) i després controlant els nens que es dutxessin.



Plans de futur?
Demà: Matricula de la uni
Demà passat: marxo a Mallorca un meset

I ara... toca currar :(

Si si, heu llegit bé toca curra però no us amoineu que no es per tota la vida.

El curro es "senzill": monitora de unes colònies durant 7 dies.
Pros: Una setmaneta fora de l'estres de BCN, cada dia toca anar a la piscina i passar pràcticament tot el dia jugant o preparant jocs i finalment les peles que em treuré per sobreviure la resta de l'estiu.
Contra: Possibles cremades de sol i picades de mosquits (pero ja vaig equipada per això) i el que em fa més respecte: els nens; només diré que es porta 3 anys tement aquest grup i al final ha arribat.



Weno genteta, per anar-me ambiantant us deixo amb aquesta cançó de l'últim disc d'Estopa. Ja sé que la lletra no té res a veure però la musiqueta m'encanta i el nen que diu "papa" és el millor. Per cert: que no ho he dit; la cançó es diu "Pesadilla"

A cuidarse durant durant aquests dies que no hi estaré!!

Primera peli!

Avui em sento inspirada per inaugurar la secció de recomanacions de pel·lícules

I ho faré amb una que fa uns quants anys que es va fer i que va passar desapercebuda però a mi em va agradar molt en el seu temps i encara ara.




Títol original: The edukators (die fetten jahre ind vorbei)
Any: 2004
Director: Hans Wingartner
Actors principals: Daniel Brühl (Jan), Julia Jentsch (Jule), Stipe Erceg (Peter), Burghart Klaußner (Hardenberg)







Sinopsis:
Jan, Peter i Jule són 3 joves rebels que somien en canviar el món. Jan i Peter es converteixen en "Los edukadores", els misteriosos autors d'actes poètics i no violents amb els que volen desestabilitzar i avisar als rics que els seus dies de bonança estan contats. Però tot es complica quan la vulnerable Jule s'enamora d'un dels 2 nois. Una decisió imprudent els posa els en perill fent que el plan no sortís tal i com estava previst.

Us diexo amb el trailer i un moment de la peli.
Que us vagi de gust





P.D.: si teniu l'oportunitat d'aconseguir la banda sonora feu-ho són 2 CD de bona música

De vuelta!!

Eis genteta! Com prova els finals de juny?



Jo estic de vuelta ja del 1r viatget de l'estiu.
Què dir d'Alacant. Molta calor, moltes bombes (perquè allò no eren petards eren explosions literalment) i moooooooooolta moooooooooooolta música amb la seva conseqüent festa. En resum: molt molt guay

Però com diu la cançó jo "ya estoy de vuelta (de todo y de nada)" [de Jarabe de Palo; tot un personatge i tot un grup]
Atenció a la llista de souvenirs by the face: 3 parells d'aplaudidors d'Amstel, el barret de palla oficial de les festes (que llueixen a les fotos tant la Mireia com la Irene), un mocador i tropecientas pulseres "pide un deseo". Això pel que fa als que tinc jo, la Irene i la Mireia també s'han endut lo seu.

Per despedir-me us deixo amb 3 fotos (una per cadascuna) fetes al llarg del viatge.



No sé si es pot apreciar bé però la dona que surt darrera meu (foto del mig) sembla que hagi vist la llum amb el llibre o una paranoia per l'estil. No es pot dir que hagi sortit amb la millor posició.
Apart de les fotos hi han videos, quan estiguin organitzats ja intentare penjar-ne algun.

Setmaneta a Alacant

Actualitzo per dir-vos que aquesta setmaneta que ve no ens veurem ja que me'n vaig a Alacant a omplir el cupo de pólvora per anys (ja que hi vaig per festes i a València ja se sap, els hi agrada petar i cremar cosetes)

Pels que els hi faci molta enveja que sàpiguen que m'hauré de llevar a les 5 del mati perquè el tren surt massa d'hora i m'han comentat que cada dia a les 7 del matí em despertarà una traca a sota mateix de la finestra d'on dormi



Durant aquests dies us deixo aquí la calma que jo no sé si tindré.
Cançó coneguda per no dir que comença a estar massa sobada per tothom una mica però té un rollet que m'agrada.

A cuidar-se per aquí i ens veiem el 27!!
P.D.: Quan torni m'hi posaré en serio amb les recomanacions de pel·lícules

Ingredients per un bon estiu

Recepte fàcil de fer i moooolt coherent.

Comença per celebrar que ja has acabat amb exàmens i que fins al setembre no t'hauràs de tornar-hi a preocupar.

- a partir d'ara l'ordre dels ingredients no altera el resultat -

Acompanyar-ho amb un viatge amb amics. En aquest cas amb amigues a Alacant. L'excusa? les festes d'Alacant.

Es vulgui o no sempre és aconsellable que tard o d'hora trobis alguna feineta per subvencionar el que queda d'estiu. Personalment no m'herniaré massa, una setmaneta com a monitora de colònies de nens de 9/10 anys i després a viure de renta!!!

Finalment, com que la família tira molt tocarà na a fer el viatge familiar. Però qui diu que no a estar 4 setmanes a Mallorca amb el seu sol la seva piscina sota casa i les seves platgetes? per no dir les seves discoteques.

Tot això amb una guarnició extra de bones pel·lícules i millors músiques com aquesta (y para muestra un botón)

No sona del tot malament, oi? jeje
Espero que vosaltres tampoc

A cuidar-se!!

La primera de l'estiu

Un cop acabats els exàmens no se'm acut millor manera per celebrar-ho que sortint amb els amics el mateix dia que ets lliure per fi.

Lloc: Marina
La ruta va ser per a tots els gustos primer un bareto per beure, jugar a uns futbolins i tornar a beure, després visita fugaz a un bar dins de razz pero que no era razz (com es pot veure molt no ho vaig entendre) i finalment vam anar a discoteca Merlin; lloc on hi posen tot tipus de música menys clàssica (desde makina a pachanga passant pel "regueton")

Crec que aquestes fotografies són les que millor resumeixen la nit


A seguir disfrutant!!!

Després de la tempesta... la calma

Si senyors!
Ja s'han acabat exàmens i ara ja només queda disfrutar d'un meravellós estiu

I quina millor manera de disfrutar-lo que sortint sempre que es pugui per anar a ballar o a fer una cervesa amb els amics?

Així que a disfrutar-ho que ens ho mereixem!!!

Pels que estan moooooooooooooooooooooooooooolt avorrits aquí ve una proposta ideal

a veure quan de temps tardeu a fer aquesta coreografia:



Paranoica eh? però no sé per què però cada vegada que la veig m'agrada més. suposo que la música també ajuda. pel que no vulgui fer indagacions per saber quina cançó és li faré facil:
"The Fratellis - Chelsea Dagger"

A cuidar-se!

Happy power

Actualització fugaç però la cançó s'ho mereix:

Apuja el volum dels altaveus i disfruta-la:

Instruccions d'ús:
- per escoltar 5 minuts abans d'un examen per assentar tots els coneixements i com a mínim començar l'examen el més tranquil i optimista possible.
- per si has acabat tots els exàmens i compromisos del curs i començar l'estiu amb molt bon peu

Que d'on l'he tret? doncs encara no ho sé ben bé. De bon dematí ma germana posa la tele canal de música i apareix la cançoneta que em salva l'època d'exàmens.
Si ho aprovo tot ja sabeu perquè és

Us deixo perquè la desfruteu al 100%
Sort amb els exàmens!!

Dies raros

Banda sonora d'anatomia de grey: ideal per èpoques d'estudi.
BSO anatomia de grey = 3 CD per posar seguits sense por a fer-se pesat i que a més a més ajuden a fes passar les llargues estones d'estudi.
Y para muestra un botón:



A poques hores de fer el penúltim examen m'ha entrat un passotisme fora del normal i lo més fotut és que encara no en sé el motiu.

Crec que aquí comença una nova entrega de paranoies o empanades mentals a càrrec d'una servidora. Aquest cop es resumeix en un deixar passar el temps i unes preguntes que em ronden pel cap del pal "quienes somos, de donde venimos y a donde vamos" però en plan personal (quien soy, de donde vengo y a donde voy)

Ahir vaig anar a un teatre a que m'ensenyessin la part tècnica d'aquest. Com funciona tot el sistema de llums i so i encara no sé si em va agradar o no.
És trist que una resposta que només sigui si o no em costi tant de respondre. No descarto l'opció de que com estic a plena temporada d'examens i després d'aquest ultim mes (massa mogut pel meu gust) la meva ment no sigui tant àgil com de costum.

Com podeu comprovar les filosofades estan a l'ordre del dia. I lo pitjor de tot és que, ara per ara no m'ajuden a millorar el meu estat.

Així que en vista de l'èxit aniré a estudiar l'examen que tinc per demà.

Sort als que també estigueu d'exàmens i a disfrutar la resta que ja toca!

A pocs minuts d'un examen

Abans de llegir apuja el volum i ja veuras com l'estress (si el tens) desapareixerà
es gairabé instantani



Resum rapid del meu cap de setmana:

- dormint un maxim de 5 hores al dia he hagut d'acabar un projecte de disseny i en teoria havia d'estudiar algo pels 4 examens que tinc aquesta setmana pero com algu no ho hagi fet per mi mal vamos.

- una miqueta de vida social he tingut ja k via na a l'estrena de l'obra de teatre de ma germana xk em toques una mica aire que no fos de la meva habitació

com que m'he tirat tot el puto cap de setmana amb el projecte què millor que publicar aquí els resultats finals xk veieu la penositat del resultat final.

Petit respir

Sóc conscient que demà em maleiré per no haver anat a dormir més d'hora però he arribat a la conclusió que faré servir aquest bloc com a teràpia, sobretot en aquestes èpoques de treballs i exàmens i vida social. Quan acabi exàmens ja començaré amb les recomanacions de pelis i música

I esque se'm acumula la feina.
Demà tinc partit de basket (d'acord, és de "pachanga" però no deixa de ser un partit) i concert de ma germana.
Dissabte per si no en tenia prou de vida social començo el dia amb jornada esportiva seguida d'un sopar de monitors, a la tarda estudiaré una mica (més que res per que dilluns tinc un examen) i a la nit anar a l'estrena de l'obra de teatre on surt ma germana a fer una crítica com deu mana, jeje

Weno, davant tanta activitat millor que me'n vagi a dormir

Sea leve!!
A cuidarse!

3 setmanetes dificils

Hola de nou:

no sé si podré renovar molt sovint. s'acosten temps estressants (sinó han arribat ja)

ara per ara bastant controlat; avui hem entregat "El Treball" amb una història massa llarga per explicar només diré que he hagut de fer la presentació amb prèvia dosis de chuches i una clara per calmar-me una mica de desastres i emprenyaments recents.

un treball menys; ara només en queden 2 (marqueting i animació 3d) examens apart

venen temps difícils sort que sempre hi ha cançons que animen al personal. en aquest cas els hi ha tocat a "El Canto Del Loco" amb una cançó que em dona energia



A disfrutar de la cançó i a passar aquests dies de la millor manera possible!!
Sea leve!!

Tot ha de tenir un principi

Primer de tot:
WENAS!!

La intenció d'aquest blog és la d'anar explicant el que em passa a mi i al meu voltant. Apart d'això també està la intenció d'anar no recomanar pero si donar a conéixer aquelles pel·lícules i cançons que m'han agradat i els hi vull rendir un petit i humil homenatge.

No vull especificar la periodicitat amb la que renovaré però si que dic ara que intentaré que sigui el més aviat possible per dinamitzar el blog.

Ara per ara ja us dic que serà complicat perquè estic inmersa en el dens món d'exàmens finals, treballs i projectes. Si algú per causalitats de la vida té un treballet que li sobri jo molt amablement li puc entregar amb el meu nom, jejeje.

Petit comentari sobre la foto: crec que és la millor fotografia que resumeix com està la meva taula.

Ah!, se'm oblidava!!
crec que no fa falta dir que esteu tots convidats a dir la vostra en tots i cada una de les actualitzacions.