Fill de moro!

A hores d'ara ja de gaire em serveix aquesta nota sino per desfogar-me i informar-vos a qui la pugui i vulgui llegir

Pel meu comentari d'estat haureu pogut deduir que no fa molt (el 21 de juliol) un fill de moro (com molt bé de descriure un amic meu) em va robar la maleta del portàtil amb tot el que hi duia al port de Barcelona.

Si, si, ja sé que no podia dur-ho tot a un mateix lloc, que vaig ser estúpida de no tenir damunt meu la maleta i deixar-la a un costat però com diu ma mare: el mal ja està fet i ara ja no hi ha volta de fulla

Els fets van ser els següents;
Nosaltres (ma germana petita i jo) estavem "guardant" les bosses i maletes mentre ma mare treia les targes "d'embarque". De sobte va venir un moro (em sap greu si és èticament incorrecte però així m'entén tothom) ens va venir i ens va preguntar 3 vegades per les cues que teniem davant nostre. Al moment vaig pensar que el moro anava colocadissim i que no sabia el que es deia. Al cap de 10 minuts quan ens anavem a retrobar amb ma mare vam començar a recollir-ho tot i va ser llavros quan vaig trobar a faltar el portàtil.

El meu acte reflex va ser començar a dir "no, no, o sigui, no" com una idiota i mirar al voltant i veure com tot seguia igual. Vaig anar a un guàrdia de seguretat per dir-li que m'havien robat i l'home es va limitar a aixecar les espatlles. Va ser llavors quan vaig trencar a plorar desconsoladament i a patejar tot el que se'm poses davant (maletes, columnes...) xk la culpa havia estat meva. Es veu que ma germana va començar a preguntar a la gent que teniem al voltant a veure si havien vist alguna cosa ni que fos per dir-ho a la denuncia però tothom que hi havia per allà havia vist res i em miraven amb una indiferència brutal mentre jo em desfogava amb la columna i donant cops de puny contra el terra.

La reacció de ma mare va ser la de buscar algu que ens pogués ajudar: digali segurata, policia portuaria, guardia urbana o guardia civil... de tots va obtenir la mateixa resposta "això ho ha de denunciar a la comissaria de mossos (l'únic cos de seguretat que no hi era present al port) més propera" però si ho feiem perdiem el barco. La resposta unanime de tothom va ser "vagin a Palma i allà facin la denuncia". En una de les múltiples converses que va tenir ma mare va descobrir que el meu robatori era el tercer del dia (dada preocupant tenint en compte que només eren les 12 del migdia) i també que encara havia sortit ben parada ja que hi havia una dona que li havien robat el bolso amb tots els carnets i bitllets dins.

El viatge se'm va fer curtissim (part de culpa la té la biodramina que ma mare em va donar només arribar a la butaca assignada)

En arribar a Palma ens vam dirigir a la comissaria de Policia més propera que teniem per anar a fer la denuncia. Al vaixell a mi em va donar temps a agafar paper i llàpis per fer una llista del que hi havia a la maleta (portatil, memories, cargadors...).

Dies després hem anat a veure si l'assegurança de la casa ens cobria el robo però ens hem trobat amb un "ajo y agua" monumental.
Només em donarien algo de pasta si a la denuncia hagués dit que m'havien atracat (navalla en mà) i que a la maleta i duia 300 euros i collars de perles....

jo ja no sé si tornar-me a cabrejar, tornar a plorar, o desfogar-me explicant la meva patètica història al món (a al vista està que he triat la tercera opció)

Impressions Primavera Sound '09

Després d’haver paït tot el que ha donat el Primavera Sound em trobo en condicions per posar-ho per escrit.

El festival el vaig començar amb totes les ganes i il•lusió del món. Era el primer festival que anava. Coneixia als grups perquè portava mes i mig escoltant-los a la radio i fent els seus monogràfics. Sent sincera us diré que no hi havia cap grup del cartell que m’apassionés però si que hi havia un parell que em sonaven i no em desagradaven.

El primer dia a les 12 de matí ja estavem pululant pel forum. S’havia de muntar l’stand i fer les proves de so oportunes. Vam anar a dinar a un bar k hi havia pels voltants per poder agafar forces ja que la tarda-nit que se’ns venia a damunt seria moooooolt llarga. Salvant petits problemes que vam tenir al principi tot va anar bastant lligat. Sense adonar-me’n gaire vam arribar a les 11 de la nit. Hora que s’acabava la feina i es podria disfrutar del festival. Ah! Se’m oblidava com no podia ser menys desrpés d’un dia al sol al costat del mar va sortir la gamba k porto a dins ja que em vaig oblidar de posar-me crema. Així que el quedava de festival me’l passaria amb l’esquena feta un mapa i amb els llavis cremats.
Aquella nit jo només tenia una cosa clara: jo volia veure el concert de “Phoenix”. Era el grup que em sonava més i el seu últim disc m’havia agradat molt. Així que el vaig anar a veure i va ser (com ho serien tots els demés) un concert difícil d’oblidar. Hi havia gent però alhora s’hi estava ample (és la grandesa del forum), no hi havia cap cantada tècnicament parlant (traducció: la música va sonar estupendament. Després d’aquell concert a mi ja m’era igual quin concert aniria a veure així que em vaig deixar aconsellar pels altres. Fet que em va dur a veure una estona del concert de ”Aphex Twin” i de “The Horrors”

El segon dia tenia una fita clara: portava varios dies escoltant a gent que havia anat a veure al Sonar de fa uns anys un grup anomenat Sun O))), conjunt que tocavem (més tard vam batejar) mantra metal . I m’havien dit que com a experiència no la podia deixar passar, així que vaig anar a treure-hi el cap. En aquest concert vaig sentir la música que feien si dic sentir en comptes d’escoltar és perquè la vaig sentir físicament, allò tremolava tot, era impressionant. Ara, que per impressionant la reacció que tenia el públic amb aquella música. Em va costar fixar-m’hi però quan per fi vaig deixar de flipar amb la paret d’amplificadors que hi havia darrera 2 siluetes de tios en túnica i guitarra vaig començar a veure que allà el personal entrava en “trance” (d’aquí el nom de mantra metal). El que em va acollonir de debó va ser quan vaig tornar a l’stand i veure que estava cansadíssima només per anar a veure els flipats de les túniques negres. Necessitava alguna cosa per desintoxicar-me de tanta cosa trascendental, i la vaig trobar. La vaig trobar en tot un concert que vam anar a veure uns quants de Mr. Jarvis Cocker. Clar exemple de showman del pop anglès. Va ser just el que necessitava per acabar la vetllada.

I va arribar l’últim dia del festival. Amb una mica de pena perquè allò ja s’acabava però intrigada per saber el que em deparava la nit. Em vaig poder escapar un moment de l’stand quan el festival literalment es va aturar perquè no hi hagués excusa per perdre’s a Neil Young i francament potser la meva incultura indie musical no em va deixar disfrutar d’aquell gran moment però no em va marcar un abans i un després. I com tot en aquesta vida té un final també es va acabar la retransmissió del Primavera i va tocar desmuntar-ho tot (prèvia cerveseta per agafar forces, clar està). Un cop tot recollit i després de manjussar unes crepes vam anar a despedir-nos del festival i després de deambular per allà. Vam començar la nit amb el concertillo de Deerhunter. Concert que no em va desagradar sobretot tenint en compte que el vaig veure de sentadeta i ningú em tapava l’escenari (tot un luxe). Per acabar de rematar el tema ens vam esperar a l’escenari Ray-Ban a l’actuació de Black Lips. Amb aquest darrer concert em va passar un fet curiós; sobre terreny semblava un concert de puta mare però quan l’endemà vaig veure els videos que vaig gravar (estan al facebook) el meu pensament va ser “Mare meva! I això em va agradar en su momento¿?”

Com a balanç dir que fins el moment és el millor festival al que he assistit i viscut des de dins... clar que és el primer. Però d’aquí poc ja el podré comparar amb un altre.

Pròxima parada:

Pla per aquest dissabte...

Eis!

Sé que fa temps que no em passo per aquí però l'ocasió s'ho val.
Que quina és l'ocasió¿? Doncs una festa d'aniversari. Però no és un aniversari ni una festa qualsevol... És l'aniversari dels diables de les Corts!!

I què vol dir això¿? Doncs que aquest dissabte a partir de les 8:30 del vespre hi ha una tabalada seguida d'un correfoc i uns concertillos com a fi de festa

Pels que no sou massa de seguir aquest tipus de tradicions un petit video d'inciació. Us dic per experiència que pots anar a un correfoc sense cremar-se gens.

CORREFOC



TABALADA

Només dir que val moooooooooooolt la pena. Jo no m'ho penso perdre. I tu¿?

Pizza Hutt té els dies contats

Doncs això. Totes aquelles pizzeries que s'alimentaven amb el reclam de pizza ràpida i barata (Pizza Hut, Telepizza o la pizzeria del barri) se'ls hi acabarà el xollo tan bon punt aquesta idea es faci realitat.

Màquina expenadora de pizzes. Per si ja no en tenies prou amb la màquina de cafè o la de guarreries tipo Pantera Rossa o Matutanos en general.

Alucina vecina!
(link que et dur al video explicatiu al youtube)

Si la calitat val la pena... pot ser la solució ara que ve el bon temps per sopar a la fresca per Gràcia (per exemple) XD


A cuidarse

Momento Ray-Ban

Com molts de vosaltres haureu pogut comprovar aquesta setmana ha fet un temps de luxe. Solet, bones temperatures...
I això m'ha animat a que cada dia de la setmana (fins avui dimecres) he anat a la radio a peu. La caminadeta són uns 40-45 minuts però és tot de baixada. Pels interessats sapigueu que el trajecte consta en baixar tota rambla Catalunya per després (depenent del dia) agafa les rambles fins Liceu i carrer Ferran o l'alternativa és anar-hi per Portal de l'Àngel. Si ja ho sé, allò és guirilandia però m'agrada

Vaig amb les meves ulleres de sol (d'aqui el nom del post), la meva músiqueta i em dedico a observar al personal mentre vaig passejant. I avui per "rizar el rizo" m'ha sonat de cop aquesta cançó i ha estat brutal. És amb lo que us haureu de conformar perquè encara no he trobat manera humana de posar al post la sensació de passejar amb el sol tocant-te a la cara i amb la brisa per no passar calor.
Amb la cançó em despedeixo. A cuidarse! (i si us cuiden millor ;) )

expoDeeJay... el estreno

Sé que a la majoria de vosaltres expoDeeJay no us diu (ni us dirà mai res) però per mi m'ha donat l'excusa perfecta per començar la meva carrera com a tècnic de so en una radio!

Sona fort eh¿? en realitat només és controlar el que sona a la radio en cada moment. Tenia el poder... muahaha!
Ha estat molt guapo! M'ha agradat. No em sabria greu dedicar-m'hi. I si a sobre em poguessin passejar enviant-me a llocs ja seria el "novamás".

Què faig a la radio ¿?

Com la majoria dels que em coneixeu debeu saber (i els que no pregunteuvos xk no ho sabeu) des de fa un mes estic de becaria en una radio.

La radio en qüestió és sannerFM i és una radio online de música Indie i també té una secció de TV amb entrevistes, especials de cultura i de festivals....

La feina que fai fins el moment és més d'arxiu però ara comencen les mogudes. Que si tots els altres tècnics es posen malalts i has de gravar tu les noticies, que si s'ha d'anar a retransmetre les rodes de premsa dels festivals, que si s'ha d'anar a cobrir festivals i altres esdeveniments....
Podriem dir que molt, molt malament no m'ho he muntat XD

La pròxima moguda és aquest cap de setmana. Per si algú no ho sabia aquest cap de setmana a la Farga de l'Hospitalet és la ExpoDeejay! i adivineu qui hi anira¿? yesssssssss aqui la menda anirà a codearse con la crem de la crem dels DJ's

però com tot en aquesta vida "hay una de cal y una de arena". Aquest cap de setmana és expodeejay però quan arribin primavera sound, sonar i altres festivals podem riure molt del curro que se'ns ve a sobre

Per despedir-me us deixo amb un video que quan el vaig veure vai riure molt. Es podria titular "Epi y Blas al Primavera Sound"



A disfrutar-lo i a cuidar-se!!

Començar la setmana amb bon peu

Acabada d'arribar de cap de setmana m'he entera que avui ha mort Pepe Rubianes i com molts usuaris del youtube avorrits en bon diumenge a la tarda i veient la que se avecina aquesta setmaneta (moguda com qualsevol altre) què millor que acabar la setmana amb un somriure

Aqui ve un petit tast d'un monòleg. Espero que el disfruteu

de estrangis... shhhhh

Actualitzant quan no toca però esque feia molt de temps que no actualitzava xk ultimament no paro.

Ironies de la vida, quan acabo examens i en teoria estic de vacances a la realitat esque no paro d'aqui allà. He començat pràctiques a la radio que com que crec que es mereix més temps ja ho comentaré més endavant.

El regalet: video del youtube
Aquest video és un homenatge barreja entre la mítica peli "El Rei León" i la cançó "Spirit in the Sky"

La peli va sortir en una conversa un dijous (ja llunyà) que vaig anar a zona hermètica i la cançó la vaig recuperar el dia que vaig anar a Apolo, en bon dilluns amb Nasty Mondays.

Ja no m'enrollo més. Us deixo amb el video mentres jo vaig a currar una miqueta.
A cuidarse!!

filosofia bloggera

Aprofitant la setmaneta que tinc de vacances he dedicat la tarda a investigar pels móns d'internet i pul·lulant he trobat aquest escrit i m'ha agradat.

A veces pienso, y creo estar en lo cierto que no hay enfermedad más cruel que el amor. Ese sentimiento que nos invade, plagado de interrogantes y que sin pretender dar respuestas, nos infunda la cabeza con mil ideas opuestas a la realidad. Nos hace creer que es algo que existe de verdad, y es mas, nos hace creer que carece de maldad cuando está plagado de vulnerabilidad.

Solo creo en el amor en el interior mis sueños, pues es ahí y no en otro lugar donde existe el amor con sinceridad, no hay mentiras y todo es real y se vive con intensidad.

Son mis sueños pues, los que me hacen sentir que vivo una vida sin fin, sin límites y donde puedo crear y moldear mis deseos y mis fantasías más y más cada día.

Quisiera poder sentir la verdad universal, quisiera ordenar mi cabeza, quisiera sentirte hoy y que no seas otra mentira creada en mi mente. Quisiera besarte, tocarte, sentirte y amarte. Quisiera contradecirme a mi mismo, abrir las puertas y pedirle a mis teorías que se marchen de mi vida por la puerta de atrás. Me gustaría poder creer en un amor real, como en lo profundo de mis sueños pero en la vida real. Quisiera sentir al poderte besar que serás para mi nada mas... (Puede sonar tan típico)

Gracias a un ápice del nanosegundo que me permitió desnudarme en tu mirada y sonreír que al pensar e imaginar que una simple teoría podría o podrá tener un final “real” “cierto” o de verdad...

No pretendo volar, pero existe una esperanza que me dice a susurros para que no escuche bien, que existe un “quizás” un tal vez podrá ser, pero yo no lo sé, así que... mientras tanto me esconderé en la sombra iluminada de mis sueños, para pensar en ti otra vez, sin que nadie me descubra.

[Que ningú ho intenti relacionar amb jedis xk no va per aqui la cosa (ni per aquí ni per enlloc)]

Merda de dia...

I esque no hi ha frase que descrigui millor el dia d'avui (almenys pel que a mi es refereix)

Tot ha començat quan he vingut a la biblioteca del Campus Nord de BCN per estudiar una miketa l'ultim (si, per fi ultim) exàmen que tindré aquest any (xk el segon quatri como que no hi hauran examens juas juas juas...)
Doncs bé, stava jo tranquilament fent els tests de PVA amb uns resultats que no eren gaire motivadors (xk no dir-ho) quan de cop rebo un mail....

De qui era¿? d'un tal Xavier Giró. Què volia¿? informar-me que ja hi havia la nota de l'article que ens va fer escriure a la viquipèdia. I jo IDIOTA DE MI vaig i miro la nota. I que he tret¿? una merda de 3.3 Motius que ha escrit ell xk jo tingui aquesta nota:

• Enlloc d'enllaçar als articles en espanyol haguessis pogut crear les versions en català. En molts casos, sí que existeixen articles en català que expliquen el concepte (en pots trobar senzillament mirant la pàgina del Viquiprojecte).
  
• Article força curt i poc extens.
• El terme correcte en català és Mostratge (mira el termcat.cat).

Como dijo Jack el Destripador "vamos por partes":
no només busca informació fiable i contrastada sinó que fes-ho planer xk la gent no fugi de l'article en veure'l (cosa que he viscut en primera persona)
per currar-t'ho més busca 1001 links per fer-ho tot ben entenador i relacionat si no trobes els links pos te'ls curres tu k per algo estas fent l'article.
i l'ultim (que és el meu preferit) el terme mostreig no existeix. si no existeix què collons fa la deficició a l'enciclopedia catalana¿? ... misteris de la ciència ...

Total, per digerir la noticia he decidit marxar a dinar per tranquilitzar-me i quan he tornar a la biblio amb el meu cafetet per afrontar la tarda amb una altre filosofia em diuen que no puc passar amb el cafè... els hi dic que aquest matí me'n he fotut 1? Directament he renunciat a tota discusió, he dit "amén" i he anat al carrer a veure'm el meu cafetonet.

PERO quan em pensava que ja no podia anar a pitjor el dia... a qui he vist al pis de la biblio on estava¿?.... al senyor josep Sala, sord entre sords, cec entre cecs... a mi personalment el veure'l no m'ha provocat ni fred ni calor però la Mireia si que li ha sentat una miqueeeeeeeeta malament. Per destansionar-la li vaig per darrera i li dic "Mireia ara és el moment! va a les escales... una empenteta per darrera i et quedaràs com nova!" No ens han fet fora de la biblio de miracle

Buff!! necessitava desfogar-me. suposo que d'aquí 5 minuts m'arrepantiré d'haver penjat això xk x internet tot se sap però aquest post només té una missió purament psicològica i templadora per mi

A cuidarse!!

Saturada

A poques hores d'una maratoniana tarda d'examens només tinc esma per fer un copi-paste de la lletra d'una cançó que fa poc he descobert però m'ajuda a tranquilitzar-me i evadir-me durant 3 minutets del que m'envolta. Aqui va:

Mi casa está justo arriba e tus pestañas
Mi calle va toda recta hacia tu cintura
Tus ojos son los culpables de mi locura
Mi corazón se acelera cuando te marchas

Tu voz suena con las cuerdas de mi guitarra
Y canta por si me olvido esta melodia
Pensaba tenerte cerca todos los dias
Y hacer que desaparezcan las despedidas

Muy poco puedes hablar y tanto quieres decir
No te dejan expresar todo lo que yo valgo para ti
Hoy te puedes conformar con un beso y nada mas

Ahora que pasa el tiempo y tu vas creciendo
Despacio sin preocuparte por el futuro
Estoy aquí para siempre te lo aseguro
Y no pienses que en el sol siempre esta lloviendo

Muy poco puedes hablar y tanto quieres decir
No te dejan expresar todo lo que yo valgo para ti
Hoy te puedes conformar con un beso y nada mas

Yo tanto te puedo hablar muy poco puedo decir
Aparco toda mi rabia solo para verte sonreir
Yo me puedo conformar con un beso y nada más

Muy poco puedes hablar y tanto quieres decir
No te dejan expresar todo lo que yo valgo para ti
Hoy te puedes conformar con un beso y nada mas

Yo me puedo conformar con un beso y nada más...

Sort i ànims pels que (com jo) estiguin d'exàmens i a la resta a jugar amb el que us hagin dut els reis. Jo ja explicaré què em van portar un altre dia que avui no puc més.

Genteta, a cuidarse!!

Començant l'any amb moooolt bon peu

Dia de resaca?

A mi m'ha tocat dia familiar. A la taula dels "nens" 3 de 6 (entre els quals jo no hi sóc) tenien si que en tenien i son i cansament i jo que sé quantes coses més. Però s'ho havien passat bé. Un es va colar a una festa, l'altre la va muntar a un sòtan de casa un amic i el tercer personatge va pulular per Palma de bar en bar.


I els altres 3 perquè no teniem resaca? Doncs és senzill: un només té 11 anys (seria greu si ja tingués resaca). L'altre al igual que jo no tenia pla per sortir i ens vam quedar a caseta veient com la gent revantava els petards dins la seva pròpia terrassa (no sé com però no van ser necessari bombers)

Pero per trist el meu panorama. Em va agafar un tall de digestió a mitja tarda i no vaig poder sopar. Aquesta foto és del meu plat a les 12 i mitja de la nit. Per posar-se a plorar, ara que per seguir trencant motllos a mi em va pillar per riure.

I ara només queda començar a pensar amb els exàmens. mmmmmmmmmmmm... tot un planazo