Si hi ha un dia de la setmana amb una predisposició a preguntes sense resposta aquest és el diumenge. I si m'apures crec que la tarda-nit és l'estona on aquest tipus de paranoies arriben al seu màxim.
Fa pocs minuts se'm ha passat una d'aquestes apassionants preguntes i aqui va:
Què cony faig estudiant telecomunicacions si odio estudiar assignatures com xarxes de telecomunicació i telemàtica o qualsevol assignatura que comenci pel nom "comunicacions" ja sigui analògiques, digitals o audiovisuals?!?!
Em fa molta por fer-me aquesta pregunta a aquestes altures de la peli (portant 3 anys ficada en aquesta carrera) pero la realitat és aquesta. No sé perquè estudio el que estudio.
Considerava normal que a primer hi hagués alguna assignatura (per no dir gairebé totes) que em motivessin gaire però ara hauria de començar a canviar aquest sentiment i ja us dic jo que ha augmentat.
De fet, ara que hi penso ja vaig triar la carrera com la que menys em desagradava però mai vaig arribar a imaginar (i mira que si el dia té 24 hores em passo 23 imaginant parides una darrera l'altre) que havent passat l'equador de la carrera em sentiria així.
Però per altre banda estic molt contenta d'haver escollit aquest carrera per la gent i ambient que hi he trobat.
No fa falta que us digui que estic una miqueta perduda.
Espero que les vostres paranoies de diumenge siguin menys espesses. A cuidarse!
P.D.: us deixo uns minuts musicals perquè reflexioneu la parrafada que acabo de deixar anar o simplement per disfrutar-la sense pensar en res que per algo és diumenge
Fa pocs minuts se'm ha passat una d'aquestes apassionants preguntes i aqui va:
Què cony faig estudiant telecomunicacions si odio estudiar assignatures com xarxes de telecomunicació i telemàtica o qualsevol assignatura que comenci pel nom "comunicacions" ja sigui analògiques, digitals o audiovisuals?!?!
Em fa molta por fer-me aquesta pregunta a aquestes altures de la peli (portant 3 anys ficada en aquesta carrera) pero la realitat és aquesta. No sé perquè estudio el que estudio.
Considerava normal que a primer hi hagués alguna assignatura (per no dir gairebé totes) que em motivessin gaire però ara hauria de començar a canviar aquest sentiment i ja us dic jo que ha augmentat.
De fet, ara que hi penso ja vaig triar la carrera com la que menys em desagradava però mai vaig arribar a imaginar (i mira que si el dia té 24 hores em passo 23 imaginant parides una darrera l'altre) que havent passat l'equador de la carrera em sentiria així.
Però per altre banda estic molt contenta d'haver escollit aquest carrera per la gent i ambient que hi he trobat.
No fa falta que us digui que estic una miqueta perduda.
Espero que les vostres paranoies de diumenge siguin menys espesses. A cuidarse!
P.D.: us deixo uns minuts musicals perquè reflexioneu la parrafada que acabo de deixar anar o simplement per disfrutar-la sense pensar en res que per algo és diumenge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada