20 de gener del 2009

filosofia bloggera

Aprofitant la setmaneta que tinc de vacances he dedicat la tarda a investigar pels móns d'internet i pul·lulant he trobat aquest escrit i m'ha agradat.

A veces pienso, y creo estar en lo cierto que no hay enfermedad más cruel que el amor. Ese sentimiento que nos invade, plagado de interrogantes y que sin pretender dar respuestas, nos infunda la cabeza con mil ideas opuestas a la realidad. Nos hace creer que es algo que existe de verdad, y es mas, nos hace creer que carece de maldad cuando está plagado de vulnerabilidad.

Solo creo en el amor en el interior mis sueños, pues es ahí y no en otro lugar donde existe el amor con sinceridad, no hay mentiras y todo es real y se vive con intensidad.

Son mis sueños pues, los que me hacen sentir que vivo una vida sin fin, sin límites y donde puedo crear y moldear mis deseos y mis fantasías más y más cada día.

Quisiera poder sentir la verdad universal, quisiera ordenar mi cabeza, quisiera sentirte hoy y que no seas otra mentira creada en mi mente. Quisiera besarte, tocarte, sentirte y amarte. Quisiera contradecirme a mi mismo, abrir las puertas y pedirle a mis teorías que se marchen de mi vida por la puerta de atrás. Me gustaría poder creer en un amor real, como en lo profundo de mis sueños pero en la vida real. Quisiera sentir al poderte besar que serás para mi nada mas... (Puede sonar tan típico)

Gracias a un ápice del nanosegundo que me permitió desnudarme en tu mirada y sonreír que al pensar e imaginar que una simple teoría podría o podrá tener un final “real” “cierto” o de verdad...

No pretendo volar, pero existe una esperanza que me dice a susurros para que no escuche bien, que existe un “quizás” un tal vez podrá ser, pero yo no lo sé, así que... mientras tanto me esconderé en la sombra iluminada de mis sueños, para pensar en ti otra vez, sin que nadie me descubra.

[Que ningú ho intenti relacionar amb jedis xk no va per aqui la cosa (ni per aquí ni per enlloc)]

15 de gener del 2009

Merda de dia...

I esque no hi ha frase que descrigui millor el dia d'avui (almenys pel que a mi es refereix)

Tot ha començat quan he vingut a la biblioteca del Campus Nord de BCN per estudiar una miketa l'ultim (si, per fi ultim) exàmen que tindré aquest any (xk el segon quatri como que no hi hauran examens juas juas juas...)
Doncs bé, stava jo tranquilament fent els tests de PVA amb uns resultats que no eren gaire motivadors (xk no dir-ho) quan de cop rebo un mail....

De qui era¿? d'un tal Xavier Giró. Què volia¿? informar-me que ja hi havia la nota de l'article que ens va fer escriure a la viquipèdia. I jo IDIOTA DE MI vaig i miro la nota. I que he tret¿? una merda de 3.3 Motius que ha escrit ell xk jo tingui aquesta nota:
  • Enlloc d'enllaçar als articles en espanyol haguessis pogut crear les versions en català. En molts casos, sí que existeixen articles en català que expliquen el concepte (en pots trobar senzillament mirant la pàgina del Viquiprojecte).
  • Article força curt i poc extens.
  • El terme correcte en català és Mostratge (mira el termcat.cat).
Como dijo Jack el Destripador "vamos por partes":
no només busca informació fiable i contrastada sinó que fes-ho planer xk la gent no fugi de l'article en veure'l (cosa que he viscut en primera persona)
per currar-t'ho més busca 1001 links per fer-ho tot ben entenador i relacionat si no trobes els links pos te'ls curres tu k per algo estas fent l'article.
i l'ultim (que és el meu preferit) el terme mostreig no existeix. si no existeix què collons fa la deficició a l'enciclopedia catalana¿? ... misteris de la ciència ...

Total, per digerir la noticia he decidit marxar a dinar per tranquilitzar-me i quan he tornar a la biblio amb el meu cafetet per afrontar la tarda amb una altre filosofia em diuen que no puc passar amb el cafè... els hi dic que aquest matí me'n he fotut 1? Directament he renunciat a tota discusió, he dit "amén" i he anat al carrer a veure'm el meu cafetonet.

PERO quan em pensava que ja no podia anar a pitjor el dia... a qui he vist al pis de la biblio on estava¿?.... al senyor josep Sala, sord entre sords, cec entre cecs... a mi personalment el veure'l no m'ha provocat ni fred ni calor però la Mireia si que li ha sentat una miqueeeeeeeeta malament. Per destansionar-la li vaig per darrera i li dic "Mireia ara és el moment! va a les escales... una empenteta per darrera i et quedaràs com nova!" No ens han fet fora de la biblio de miracle

Buff!! necessitava desfogar-me. suposo que d'aquí 5 minuts m'arrepantiré d'haver penjat això xk x internet tot se sap però aquest post només té una missió purament psicològica i templadora per mi

A cuidarse!!

8 de gener del 2009

Saturada

A poques hores d'una maratoniana tarda d'examens només tinc esma per fer un copi-paste de la lletra d'una cançó que fa poc he descobert però m'ajuda a tranquilitzar-me i evadir-me durant 3 minutets del que m'envolta. Aqui va:






Mi casa está justo arriba e tus pestañas
Mi calle va toda recta hacia tu cintura
Tus ojos son los culpables de mi locura
Mi corazón se acelera cuando te marchas

Tu voz suena con las cuerdas de mi guitarra
Y canta por si me olvido esta melodia
Pensaba tenerte cerca todos los dias
Y hacer que desaparezcan las despedidas

Muy poco puedes hablar y tanto quieres decir
No te dejan expresar todo lo que yo valgo para ti
Hoy te puedes conformar con un beso y nada mas

Ahora que pasa el tiempo y tu vas creciendo
Despacio sin preocuparte por el futuro
Estoy aquí para siempre te lo aseguro
Y no pienses que en el sol siempre esta lloviendo

Muy poco puedes hablar y tanto quieres decir
No te dejan expresar todo lo que yo valgo para ti
Hoy te puedes conformar con un beso y nada mas

Yo tanto te puedo hablar muy poco puedo decir
Aparco toda mi rabia solo para verte sonreir
Yo me puedo conformar con un beso y nada más

Muy poco puedes hablar y tanto quieres decir
No te dejan expresar todo lo que yo valgo para ti
Hoy te puedes conformar con un beso y nada mas

Yo me puedo conformar con un beso y nada más...

Sort i ànims pels que (com jo) estiguin d'exàmens i a la resta a jugar amb el que us hagin dut els reis. Jo ja explicaré què em van portar un altre dia que avui no puc més.

Genteta, a cuidarse!!

1 de gener del 2009

Començant l'any amb moooolt bon peu

Dia de resaca?

A mi m'ha tocat dia familiar. A la taula dels "nens" 3 de 6 (entre els quals jo no hi sóc) tenien si que en tenien i son i cansament i jo que sé quantes coses més. Però s'ho havien passat bé. Un es va colar a una festa, l'altre la va muntar a un sòtan de casa un amic i el tercer personatge va pulular per Palma de bar en bar.


I els altres 3 perquè no teniem resaca? Doncs és senzill: un només té 11 anys (seria greu si ja tingués resaca). L'altre al igual que jo no tenia pla per sortir i ens vam quedar a caseta veient com la gent revantava els petards dins la seva pròpia terrassa (no sé com però no van ser necessari bombers)

Pero per trist el meu panorama. Em va agafar un tall de digestió a mitja tarda i no vaig poder sopar. Aquesta foto és del meu plat a les 12 i mitja de la nit. Per posar-se a plorar, ara que per seguir trencant motllos a mi em va pillar per riure.

I ara només queda començar a pensar amb els exàmens. mmmmmmmmmmmm... tot un planazo

Facebook power

Perfil al Facebook de Olga Garcia Lladó