No tan bueno

Cargaré con todo el peso en mi espalda

a empezar de cero otra vez
Abrir la puerta
que entre el que quiera entrar
no pensaré en nada más.
Cargaré con todo el peso en mi espalda
mentiré si me preguntan que tal
y de alguna manera pensaré que no era
tan bueno el final

Y me quedo en tierra firme
agitando mi pañuelo
pero es raro echar a andar
sin pensar en nada más
solamente caminar.

Es nota que estic de diumenge a la nit¿?

Becker Canta

Jo sé quin es el propòsit dels teus sospirs
Jo conec la causa de la teva secreta angoixa
i te'n rius, algun dia sabràs princesa el per què

Jo sé quan tu somies i què en somnis veus
En un llibre puc llegir el que em calles
i te'n rius, algun dia sabràs princesa el per què

I els sospirs són vent i van al vent
Les llàgrimes són aigua i van al mar
però quan l'amor s'oblida saps amic meu a on va?

Jo sé per què rius i plores al mateix temps
Jo entro en els misteris del que la teva ànima sent
i te'n rius, algun dia sabràs princesa el per què

Doncs mentre que tu sents molt, res no en saps
I jo que no sento ja, tot ho sé

Ella... ella és un somni
Ella... ella és un impossible
Ella... ella és fantasma de boira i llum
incorpòria tangible ella no podria estimar-lo

Doncs mentre que tu sents molt, res no en saps
i jo que no sento ja, tot ho sé

Els sospirs són vent i van al vent
Les llàgrimes són aigua i van al mar
Però quan l'amor s'oblida saps amic meu a on va?
Ho saps amic meu a on va?

Cançó de Living

A cuidarse!

Paranoia de diumenge

Si hi ha un dia de la setmana amb una predisposició a preguntes sense resposta aquest és el diumenge. I si m'apures crec que la tarda-nit és l'estona on aquest tipus de paranoies arriben al seu màxim.

Fa pocs minuts se'm ha passat una d'aquestes apassionants preguntes i aqui va:
Què cony faig estudiant telecomunicacions si odio estudiar assignatures com xarxes de telecomunicació i telemàtica o qualsevol assignatura que comenci pel nom "comunicacions" ja sigui analògiques, digitals o audiovisuals?!?!

Em fa molta por fer-me aquesta pregunta a aquestes altures de la peli (portant 3 anys ficada en aquesta carrera) pero la realitat és aquesta. No sé perquè estudio el que estudio.
Considerava normal que a primer hi hagués alguna assignatura (per no dir gairebé totes) que em motivessin gaire però ara hauria de començar a canviar aquest sentiment i ja us dic jo que ha augmentat.

De fet, ara que hi penso ja vaig triar la carrera com la que menys em desagradava però mai vaig arribar a imaginar (i mira que si el dia té 24 hores em passo 23 imaginant parides una darrera l'altre) que havent passat l'equador de la carrera em sentiria així.

Però per altre banda estic molt contenta d'haver escollit aquest carrera per la gent i ambient que hi he trobat.

No fa falta que us digui que estic una miqueta perduda.
Espero que les vostres paranoies de diumenge siguin menys espesses. A cuidarse!

P.D.: us deixo uns minuts musicals perquè reflexioneu la parrafada que acabo de deixar anar o simplement per disfrutar-la sense pensar en res que per algo és diumenge

psindrome post-estudi

Després de portar una bona temporada pendent de parcials i estudis (no entrarem en com han anat per si de cas) toca celebrar que s'ha acabat

I no es pot celebrar de qualsevol manera.

Si vaig acabar examens dijous el divendres ja estava sortint de festa per Barcelona amb els que acabaven de sortir de fer l'examen d'acústica. El detall amb el que encara ara estic flipant és que vam trobar lloc per sopar 30 persones sense reservar. God save els restaurant chinos.

La jornada es va allargar fins les 6 i a les 7 del matí m'aixecava per anar a treballar al cole de 8 a 12. Vaig dedicar la resta del dissabte per recuperar hores de son. El plan del diumenge va ser light, vaig kedar per esmorzar amb una noia que feia 4 anys que no veia i gràcies al Facebook vam recuperar el contacte.

I aquesta setmana ha tocat la moustache party. Dijous ens vam reunir uns quants de la uni amb un únic requisit: tothom havia de portar bigoti; ells ho tenien més facil que nosaltres però gràcies a déu una tenda de disfreces va donar solució al nostre problema.

Després vam aprofitar la ben entesa per sortir per zona hermètica de Sabadell. Lloc on mai hi havia anat i per ser la primera exepriència em va encantar.

Després d'aquesta parrafada us deixo amb 2 fotos que he trobat pel facebook a l'espera d'aconseguir-ne més

A cuidarse!

Entre estudi i estudi (2a part)

Entre estudi i estudi què millor que una cançó que a mi m'aporta calma al mateix temps que bon rollo



Cançó: la première fois
Grup: Tryo

No fa falta dominar el francès per disfrutar-la

Si teniu temps us aconsello passejar-vos per youtube i investigar una miqueta més pel vostre compte.

A cuidarse!!