El festival el vaig començar amb totes les ganes i il•lusió del món. Era el primer festival que anava. Coneixia als grups perquè portava mes i mig escoltant-los a la radio i fent els seus monogràfics. Sent sincera us diré que no hi havia cap grup del cartell que m’apassionés però si que hi havia un parell que em sonaven i no em desagradaven.
El primer dia a les 12 de matí ja estavem pululant pel forum. S’havia de muntar l’stand i fer les proves de so oportunes. Vam anar a dinar a un bar k hi havia pels voltants per poder agafar forces ja que la tarda-nit que se’ns venia a damunt seria moooooolt llarga. Salvant petits problemes que vam tenir al principi tot va anar bastant lligat. Sense adonar-me’n gaire vam arribar a les 11 de la nit. Hora que s’acabava la feina i es podria disfrutar del festival. Ah! Se’m oblidava com no podia ser menys desrpés d’un dia al sol al costat del mar va sortir la gamba k porto a dins ja que em vaig oblidar de posar-me crema. Així que el quedava de festival me’l passaria amb l’esquena feta un mapa i amb els llavis cremats.
Aquella nit jo només tenia una cosa clara: jo volia veure el concert de “Phoenix”. Era el grup que em sonava més i el seu últim disc m’havia agradat molt. Així que el vaig anar a veure i va ser (com ho serien tots els demés) un concert difícil d’oblidar. Hi havia gent però alhora s’hi estava ample (és la grandesa del forum), no hi havia cap cantada tècnicament parlant (traducció: la música va sonar estupendament. Després d’aquell concert a mi ja m’era igual quin concert aniria a veure així que em vaig deixar aconsellar pels altres. Fet que em va dur a veure una estona del concert de ”Aphex Twin” i de “The Horrors”
El segon dia tenia una fita clara: portava varios dies escoltant a gent que havia anat a veure al Sonar de fa uns anys un grup anomenat Sun O))), conjunt que tocavem (més tard vam batejar) mantra metal . I m’havien dit que com a experiència no la podia deixar passar, així que vaig anar a treure-hi el cap. En aquest concert vaig sentir la música que feien si dic sentir en comptes d’escoltar és perquè la vaig sentir físicament, allò tremolava tot, era impressionant. Ara, que per impressionant la reacció que tenia el públic amb aquella música. Em va costar fixar-m’hi però quan per fi vaig deixar de flipar amb la paret d’amplificadors que hi havia darrera 2 siluetes de tios en túnica i guitarra vaig començar a veure que allà el personal entrava en “trance” (d’aquí el nom de mantra metal). El que em va acollonir de debó va ser quan vaig tornar a l’stand i veure que estava cansadíssima només per anar a veure els flipats de les túniques negres. Necessitava alguna cosa per desintoxicar-me de tanta cosa trascendental, i la vaig trobar. La vaig trobar en tot un concert que vam anar a veure uns quants de Mr. Jarvis Cocker. Clar exemple de showman del pop anglès. Va ser just el que necessitava per acabar la vetllada.
I va arribar l’últim dia del festival. Amb una mica de pena perquè allò ja s’acabava però intrigada per saber el que em deparava la nit. Em vaig poder escapar un moment de l’stand quan el festival literalment es va aturar perquè no hi hagués excusa per perdre’s a Neil Young i francament potser la meva incultura indie musical no em va deixar disfrutar d’aquell gran moment però no em va marcar un abans i un després. I com tot en aquesta vida té un final també es va acabar la retransmissió del Primavera i va tocar desmuntar-ho tot (prèvia cerveseta per agafar forces, clar està). Un cop tot recollit i després de manjussar unes crepes vam anar a despedir-nos del festival i després de deambular per allà. Vam començar la nit amb el concertillo de Deerhunter. Concert que no em va desagradar sobretot tenint en compte que el vaig veure de sentadeta i ningú em tapava l’escenari (tot un luxe). Per acabar de rematar el tema ens vam esperar a l’escenari Ray-Ban a l’actuació de Black Lips. Amb aquest darrer concert em va passar un fet curiós; sobre terreny semblava un concert de puta mare però quan l’endemà vaig veure els videos que vaig gravar (estan al facebook) el meu pensament va ser “Mare meva! I això em va agradar en su momento¿?”
Com a balanç dir que fins el moment és el millor festival al que he assistit i viscut des de dins... clar que és el primer. Però d’aquí poc ja el podré comparar amb un altre.
Pròxima parada:
2 comentaris:
Apa nena...! Quina envejota que em fas. Al pròxim Primavera hi vaig fijo. Està bé aquesta síntesi que fas; aniré a escoltar algunes coses al youtube. Adelante festivalera! :D
Yeah, Sunn 0))) va ser flipant. Yo estuve ahí.
I sobretot el seu públic, vaya freaks!!!
Publica un comentari a l'entrada