A hores d'ara ja de gaire em serveix aquesta nota sino per desfogar-me i informar-vos a qui la pugui i vulgui llegir
Pel meu comentari d'estat haureu pogut deduir que no fa molt (el 21 de juliol) un fill de moro (com molt bé de descriure un amic meu) em va robar la maleta del portàtil amb tot el que hi duia al port de Barcelona.
Si, si, ja sé que no podia dur-ho tot a un mateix lloc, que vaig ser estúpida de no tenir damunt meu la maleta i deixar-la a un costat però com diu ma mare: el mal ja està fet i ara ja no hi ha volta de fulla
Els fets van ser els següents;
Nosaltres (ma germana petita i jo) estavem "guardant" les bosses i maletes mentre ma mare treia les targes "d'embarque". De sobte va venir un moro (em sap greu si és èticament incorrecte però així m'entén tothom) ens va venir i ens va preguntar 3 vegades per les cues que teniem davant nostre. Al moment vaig pensar que el moro anava colocadissim i que no sabia el que es deia. Al cap de 10 minuts quan ens anavem a retrobar amb ma mare vam començar a recollir-ho tot i va ser llavros quan vaig trobar a faltar el portàtil.
El meu acte reflex va ser començar a dir "no, no, o sigui, no" com una idiota i mirar al voltant i veure com tot seguia igual. Vaig anar a un guàrdia de seguretat per dir-li que m'havien robat i l'home es va limitar a aixecar les espatlles. Va ser llavors quan vaig trencar a plorar desconsoladament i a patejar tot el que se'm poses davant (maletes, columnes...) xk la culpa havia estat meva. Es veu que ma germana va començar a preguntar a la gent que teniem al voltant a veure si havien vist alguna cosa ni que fos per dir-ho a la denuncia però tothom que hi havia per allà havia vist res i em miraven amb una indiferència brutal mentre jo em desfogava amb la columna i donant cops de puny contra el terra.
La reacció de ma mare va ser la de buscar algu que ens pogués ajudar: digali segurata, policia portuaria, guardia urbana o guardia civil... de tots va obtenir la mateixa resposta "això ho ha de denunciar a la comissaria de mossos (l'únic cos de seguretat que no hi era present al port) més propera" però si ho feiem perdiem el barco. La resposta unanime de tothom va ser "vagin a Palma i allà facin la denuncia". En una de les múltiples converses que va tenir ma mare va descobrir que el meu robatori era el tercer del dia (dada preocupant tenint en compte que només eren les 12 del migdia) i també que encara havia sortit ben parada ja que hi havia una dona que li havien robat el bolso amb tots els carnets i bitllets dins.
El viatge se'm va fer curtissim (part de culpa la té la biodramina que ma mare em va donar només arribar a la butaca assignada)
En arribar a Palma ens vam dirigir a la comissaria de Policia més propera que teniem per anar a fer la denuncia. Al vaixell a mi em va donar temps a agafar paper i llàpis per fer una llista del que hi havia a la maleta (portatil, memories, cargadors...).
Dies després hem anat a veure si l'assegurança de la casa ens cobria el robo però ens hem trobat amb un "ajo y agua" monumental.
Només em donarien algo de pasta si a la denuncia hagués dit que m'havien atracat (navalla en mà) i que a la maleta i duia 300 euros i collars de perles....
jo ja no sé si tornar-me a cabrejar, tornar a plorar, o desfogar-me explicant la meva patètica història al món (a al vista està que he triat la tercera opció)
Pel meu comentari d'estat haureu pogut deduir que no fa molt (el 21 de juliol) un fill de moro (com molt bé de descriure un amic meu) em va robar la maleta del portàtil amb tot el que hi duia al port de Barcelona.
Si, si, ja sé que no podia dur-ho tot a un mateix lloc, que vaig ser estúpida de no tenir damunt meu la maleta i deixar-la a un costat però com diu ma mare: el mal ja està fet i ara ja no hi ha volta de fulla
Els fets van ser els següents;
Nosaltres (ma germana petita i jo) estavem "guardant" les bosses i maletes mentre ma mare treia les targes "d'embarque". De sobte va venir un moro (em sap greu si és èticament incorrecte però així m'entén tothom) ens va venir i ens va preguntar 3 vegades per les cues que teniem davant nostre. Al moment vaig pensar que el moro anava colocadissim i que no sabia el que es deia. Al cap de 10 minuts quan ens anavem a retrobar amb ma mare vam començar a recollir-ho tot i va ser llavros quan vaig trobar a faltar el portàtil.
El meu acte reflex va ser començar a dir "no, no, o sigui, no" com una idiota i mirar al voltant i veure com tot seguia igual. Vaig anar a un guàrdia de seguretat per dir-li que m'havien robat i l'home es va limitar a aixecar les espatlles. Va ser llavors quan vaig trencar a plorar desconsoladament i a patejar tot el que se'm poses davant (maletes, columnes...) xk la culpa havia estat meva. Es veu que ma germana va començar a preguntar a la gent que teniem al voltant a veure si havien vist alguna cosa ni que fos per dir-ho a la denuncia però tothom que hi havia per allà havia vist res i em miraven amb una indiferència brutal mentre jo em desfogava amb la columna i donant cops de puny contra el terra.
La reacció de ma mare va ser la de buscar algu que ens pogués ajudar: digali segurata, policia portuaria, guardia urbana o guardia civil... de tots va obtenir la mateixa resposta "això ho ha de denunciar a la comissaria de mossos (l'únic cos de seguretat que no hi era present al port) més propera" però si ho feiem perdiem el barco. La resposta unanime de tothom va ser "vagin a Palma i allà facin la denuncia". En una de les múltiples converses que va tenir ma mare va descobrir que el meu robatori era el tercer del dia (dada preocupant tenint en compte que només eren les 12 del migdia) i també que encara havia sortit ben parada ja que hi havia una dona que li havien robat el bolso amb tots els carnets i bitllets dins.
El viatge se'm va fer curtissim (part de culpa la té la biodramina que ma mare em va donar només arribar a la butaca assignada)
En arribar a Palma ens vam dirigir a la comissaria de Policia més propera que teniem per anar a fer la denuncia. Al vaixell a mi em va donar temps a agafar paper i llàpis per fer una llista del que hi havia a la maleta (portatil, memories, cargadors...).
Dies després hem anat a veure si l'assegurança de la casa ens cobria el robo però ens hem trobat amb un "ajo y agua" monumental.
Només em donarien algo de pasta si a la denuncia hagués dit que m'havien atracat (navalla en mà) i que a la maleta i duia 300 euros i collars de perles....
jo ja no sé si tornar-me a cabrejar, tornar a plorar, o desfogar-me explicant la meva patètica història al món (a al vista està que he triat la tercera opció)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada