"Dura" rutina

I esque ja es diu que la vida de l'estudiant és dura però fins que no la vius tu mateix no t'arribes a fer una idea.

Un exemple? Ahir mateix. Gràcies a no-se-qui tenim classes el divendres de 12 del migdia a 9 de la nit nonstop (si no contem l'hora que ens deixen per dinar).
Fa només 2 setmanetes que hem començat pero d'aquí un mes ja comencen els exàmens i els projectes i treballets obviament ja els tenim a sobre

Pero tot té les seves 2 cares i tal i com dic una cosa he de dir una altre. La vida de l'estudiant també té els seus entreteniments.
Exemples?

Aquest dijous vaig anar a un sopar del cole on vaig fer primària. Gent que coneixes desde que eres peque i que tornes a veure després d'un munt d'anys amb vides completament diferents els uns dels altres. Una experiència recomanable al 100%.

Avui piro al poble que estan de festa major i fan concerts gratis (si no plou) pero anar-hi sola es molt aborrit. Què millor que anar-hi amb alguns amics (foto + Raul). El plan no està gens malament: esta a caseta na a fer unes canyes al bar i despres si no plou concert i si plou a caseta també s'hi esta molt bé jugant a cartes.




Us deixo amb un video del grup que ve: SE ATORMENTA UNA VECINA (sisi heu llegit bé)

Poc a explicar

Amb poques ganes d'escriure algo i sense poder-ho fer amb molt de sentit aqui va una recomenació de música:

MIKA

Conegut sobretot per la seva cançó Grace Kelly pero he descobert la resta del disc (el seu primer) i m'he trobat amb unes cançons divertides i energètiques que és, justament, el que necessito ara per ara.



La cançó que va a continuació és només una petita mostra de que hi ha MIKA més lluny de la Grace Kelly i del "Relax, take it easy"


La única cançó que no puc tragar i no es culpa seva pobret es Lollipop. El motiu es el video que ve a continuacio.
Projecte que em van fer fer a la uni: dissenya i fes en realitat virtual la il·luminació d'un escenari on hi sona aquesta cançó. Escolta la cançoneta tantes vegades com la vam arribar a patir no es sa per ningú. Aqui hi ha el resultat:

Al mal timpo buen monologo

Aprofitant la ben entesa de que queden pocs dies de vacances i ens entra una mandra barrejada amb mal rollo per tornar a la rutina vull explicar-vos un dels mètodes que tinc per alegrar-me una mica en aquests temps "tan difícils".

I aquest mètode no és cap altre que escoltar o llegir un bon monòleg d'humor. Aquests dies m'ha donat pels monolegs de Luis Piedrahita.

Luis Piedrahita pels que no el conegueu dir-vos que es presenta com "rey de las cosas pequeñas y pricipe de las medianas". Gran part dels seus monòlegs tenen com a protagonista doncs això, objectes petits com ara coixins, butxaques, mosques, timbres, ulleres de bucejar o els gots de Nocilla entre altres coses. Aquesta és la seva especialitat però també ens il·lumina sobre temes com ara la puntualitat, els colors o els diumenges.

A continuació teniu la seva primera perla: monòleg de les caixes de bombons



Pel que estigui interessat amb la seva obra dir que té uns quants llibres al mercat. L'últim l'ha fet en edició acuàtica per llegir-lo tranquilament tot banynant-te



Però ell va més enllà dels monòlegs, la seva faceta de guionista ha arribat fins al cinema amb una codirecció de la pel·lícula "La habitación de Fermat" junt a Rogrigo Sopeña o de guionista del programa "El Hormiguero" de Cuatro on també surt amb els seus monolegs.




I per si fos poc i tingués alguna estona lliure la mata amb la seva afició de mag fent jocs de mans sobretot amb monedes o cartes. I para muestra un botón: us deixo amb aquest video



Petit consell: no intenteu fer això vosaltres, si més no, no ho proveu amb les vostres monedes o bitllets

Un any més

Wenas!

Com que aquesta setmaneta no ha tingut res d'especial aprofitaré l'ocasió per parlar de com vaig celebrar el meu cumple.
Ja farà més d'una setmana que soc una "veinteañera". Fins ara no he tingut cap fotografia per il·lustrar-ho però he aconseguit 2 fotos del pastis que em va fer la meva family. Com que estavem bastant aïllats va ser complicat acoseguir un pastís propiament dit sobretot si li sumem els meus gustos un tant particuars dels pastissos. Trobar un pastís sense RES de chocolata és molt complicat.

Aquí hi ha el resultat:

No és per res però el braç de gitano de llimona estava bonísim


I aquí ve la flipada de turno:

Encara que no us ho cregueu aquestes espelmes i les que hi ha a la foto del pastís són les mateixes.
Que què ha passat? Doncs, que no vaig apagar les veles suficientment ràpid

Ala genteta! a Disfrutar el que queda d'estiu que això ja s'acaba!!

Després d'un mes de sequia

Hola de nou!
Dilluns dia 1 de setembre toca tornar a començar. Però amb la calma, sense estrés post-vacacional ni coses rares.

Començaré explicant el meu últim més. Com s'ha pogut comprovar ha estat un mes on he abandonat internet en general i el blog en particular.

A Mallorca m'hi vaig estar fins el 16 (crec). Després vaig anar amb molt bona companyia fins Laguardia a passar 4 dies. Per qui no conegui Laguardia dir que es troba al País Vasc tocant a la Rioja. L'objectiu del viatge va ser adentrar-me al fabulós món del vi (tinto de rioja, es clar) i tornar a visitar Euskadi, especialment San Sebastián.

És una debilitat que tinc. Tot el nord m'agrada però Donostia s'endú la palma. Encara no sé per què, potser per la concha, per l'espectacle que t'ofereixen tots aquells valents que van a fer surf quan la mar els ho permet o potser pels carrers del casc antic on a tot arreu pots trobar un bar amb uns bons pintoxs, tapas o racions acompanyades amb una copeta de vi o cervesa. Va estar molt i molt bé.

A la tornada vaig fer parada a Vallgorguina on m'hi vaig passar el que quedava de mes on vaig estrenar els meus 20 anyets.

I ara un altre cop a Barcelona. Aprofitaré les 2 setmanetes de vida que em queden per anar al cine a veure alguna que altre peli (aquest estiu nomes hi he anat 1 cop i no pot ser), una passejadeta per la platja o una visita al gimnàs que el tinc molt abandonat pobret.

Us deixo amb unes quantes fotografies del viatge!

A cuidarse!