Fill de moro!

A hores d'ara ja de gaire em serveix aquesta nota sino per desfogar-me i informar-vos a qui la pugui i vulgui llegir

Pel meu comentari d'estat haureu pogut deduir que no fa molt (el 21 de juliol) un fill de moro (com molt bé de descriure un amic meu) em va robar la maleta del portàtil amb tot el que hi duia al port de Barcelona.

Si, si, ja sé que no podia dur-ho tot a un mateix lloc, que vaig ser estúpida de no tenir damunt meu la maleta i deixar-la a un costat però com diu ma mare: el mal ja està fet i ara ja no hi ha volta de fulla

Els fets van ser els següents;
Nosaltres (ma germana petita i jo) estavem "guardant" les bosses i maletes mentre ma mare treia les targes "d'embarque". De sobte va venir un moro (em sap greu si és èticament incorrecte però així m'entén tothom) ens va venir i ens va preguntar 3 vegades per les cues que teniem davant nostre. Al moment vaig pensar que el moro anava colocadissim i que no sabia el que es deia. Al cap de 10 minuts quan ens anavem a retrobar amb ma mare vam començar a recollir-ho tot i va ser llavros quan vaig trobar a faltar el portàtil.

El meu acte reflex va ser començar a dir "no, no, o sigui, no" com una idiota i mirar al voltant i veure com tot seguia igual. Vaig anar a un guàrdia de seguretat per dir-li que m'havien robat i l'home es va limitar a aixecar les espatlles. Va ser llavors quan vaig trencar a plorar desconsoladament i a patejar tot el que se'm poses davant (maletes, columnes...) xk la culpa havia estat meva. Es veu que ma germana va començar a preguntar a la gent que teniem al voltant a veure si havien vist alguna cosa ni que fos per dir-ho a la denuncia però tothom que hi havia per allà havia vist res i em miraven amb una indiferència brutal mentre jo em desfogava amb la columna i donant cops de puny contra el terra.

La reacció de ma mare va ser la de buscar algu que ens pogués ajudar: digali segurata, policia portuaria, guardia urbana o guardia civil... de tots va obtenir la mateixa resposta "això ho ha de denunciar a la comissaria de mossos (l'únic cos de seguretat que no hi era present al port) més propera" però si ho feiem perdiem el barco. La resposta unanime de tothom va ser "vagin a Palma i allà facin la denuncia". En una de les múltiples converses que va tenir ma mare va descobrir que el meu robatori era el tercer del dia (dada preocupant tenint en compte que només eren les 12 del migdia) i també que encara havia sortit ben parada ja que hi havia una dona que li havien robat el bolso amb tots els carnets i bitllets dins.

El viatge se'm va fer curtissim (part de culpa la té la biodramina que ma mare em va donar només arribar a la butaca assignada)

En arribar a Palma ens vam dirigir a la comissaria de Policia més propera que teniem per anar a fer la denuncia. Al vaixell a mi em va donar temps a agafar paper i llàpis per fer una llista del que hi havia a la maleta (portatil, memories, cargadors...).

Dies després hem anat a veure si l'assegurança de la casa ens cobria el robo però ens hem trobat amb un "ajo y agua" monumental.
Només em donarien algo de pasta si a la denuncia hagués dit que m'havien atracat (navalla en mà) i que a la maleta i duia 300 euros i collars de perles....

jo ja no sé si tornar-me a cabrejar, tornar a plorar, o desfogar-me explicant la meva patètica història al món (a al vista està que he triat la tercera opció)

Impressions Primavera Sound '09

Després d’haver paït tot el que ha donat el Primavera Sound em trobo en condicions per posar-ho per escrit.

El festival el vaig començar amb totes les ganes i il•lusió del món. Era el primer festival que anava. Coneixia als grups perquè portava mes i mig escoltant-los a la radio i fent els seus monogràfics. Sent sincera us diré que no hi havia cap grup del cartell que m’apassionés però si que hi havia un parell que em sonaven i no em desagradaven.

El primer dia a les 12 de matí ja estavem pululant pel forum. S’havia de muntar l’stand i fer les proves de so oportunes. Vam anar a dinar a un bar k hi havia pels voltants per poder agafar forces ja que la tarda-nit que se’ns venia a damunt seria moooooolt llarga. Salvant petits problemes que vam tenir al principi tot va anar bastant lligat. Sense adonar-me’n gaire vam arribar a les 11 de la nit. Hora que s’acabava la feina i es podria disfrutar del festival. Ah! Se’m oblidava com no podia ser menys desrpés d’un dia al sol al costat del mar va sortir la gamba k porto a dins ja que em vaig oblidar de posar-me crema. Així que el quedava de festival me’l passaria amb l’esquena feta un mapa i amb els llavis cremats.
Aquella nit jo només tenia una cosa clara: jo volia veure el concert de “Phoenix”. Era el grup que em sonava més i el seu últim disc m’havia agradat molt. Així que el vaig anar a veure i va ser (com ho serien tots els demés) un concert difícil d’oblidar. Hi havia gent però alhora s’hi estava ample (és la grandesa del forum), no hi havia cap cantada tècnicament parlant (traducció: la música va sonar estupendament. Després d’aquell concert a mi ja m’era igual quin concert aniria a veure així que em vaig deixar aconsellar pels altres. Fet que em va dur a veure una estona del concert de ”Aphex Twin” i de “The Horrors”

El segon dia tenia una fita clara: portava varios dies escoltant a gent que havia anat a veure al Sonar de fa uns anys un grup anomenat Sun O))), conjunt que tocavem (més tard vam batejar) mantra metal . I m’havien dit que com a experiència no la podia deixar passar, així que vaig anar a treure-hi el cap. En aquest concert vaig sentir la música que feien si dic sentir en comptes d’escoltar és perquè la vaig sentir físicament, allò tremolava tot, era impressionant. Ara, que per impressionant la reacció que tenia el públic amb aquella música. Em va costar fixar-m’hi però quan per fi vaig deixar de flipar amb la paret d’amplificadors que hi havia darrera 2 siluetes de tios en túnica i guitarra vaig començar a veure que allà el personal entrava en “trance” (d’aquí el nom de mantra metal). El que em va acollonir de debó va ser quan vaig tornar a l’stand i veure que estava cansadíssima només per anar a veure els flipats de les túniques negres. Necessitava alguna cosa per desintoxicar-me de tanta cosa trascendental, i la vaig trobar. La vaig trobar en tot un concert que vam anar a veure uns quants de Mr. Jarvis Cocker. Clar exemple de showman del pop anglès. Va ser just el que necessitava per acabar la vetllada.

I va arribar l’últim dia del festival. Amb una mica de pena perquè allò ja s’acabava però intrigada per saber el que em deparava la nit. Em vaig poder escapar un moment de l’stand quan el festival literalment es va aturar perquè no hi hagués excusa per perdre’s a Neil Young i francament potser la meva incultura indie musical no em va deixar disfrutar d’aquell gran moment però no em va marcar un abans i un després. I com tot en aquesta vida té un final també es va acabar la retransmissió del Primavera i va tocar desmuntar-ho tot (prèvia cerveseta per agafar forces, clar està). Un cop tot recollit i després de manjussar unes crepes vam anar a despedir-nos del festival i després de deambular per allà. Vam començar la nit amb el concertillo de Deerhunter. Concert que no em va desagradar sobretot tenint en compte que el vaig veure de sentadeta i ningú em tapava l’escenari (tot un luxe). Per acabar de rematar el tema ens vam esperar a l’escenari Ray-Ban a l’actuació de Black Lips. Amb aquest darrer concert em va passar un fet curiós; sobre terreny semblava un concert de puta mare però quan l’endemà vaig veure els videos que vaig gravar (estan al facebook) el meu pensament va ser “Mare meva! I això em va agradar en su momento¿?”

Com a balanç dir que fins el moment és el millor festival al que he assistit i viscut des de dins... clar que és el primer. Però d’aquí poc ja el podré comparar amb un altre.

Pròxima parada: